dimecres, 12 d’octubre de 2011

De la llengua (IV)

(Post programat)



Avui és el dia de la hispanitat, cosa que ni celebro ni sento però que respecto qui la celebra i la sent. El que no acabo d’entendre és per què ells no entenen la nostra postura o com a mínim la respecten encara que no sigui la seva. Uff, crec que ja n’he parlat d’això però com que no hi ha manera de solucionar-ho...

Des que n’Artur Mas va haver de demanar disculpes als ofesos (no acabo d’entendre per què) volia fer aquesta entrada, però avui, aprofitant el dia, toca.

Resulta que demanen des d’alguns estaments polítics que fem més hores de castellà a l’escola perquè segons sembla els nens catalans no acaben d’assolir aquesta llengua. El Sr. Mas explica que en les proves realitzades a finals de la primària els nens catalans no treuen pitjors notes en castellà que els nens d’altres comunitats, cosa que per si sola ja hauria de fer callar als primers perquè amb això ja se’ls hi han acabat els arguments. Però per si no n’hi hagués prou, el Sr. Mas hi afegeix que total, vas a altres comunitats i per molt castellà que facin a les aules no se’ls entén un borrall quan parlen. I va, i s’ofenen! Ara si que em crec allò de que les veritats ofenen!

Si és que ho pot comprovar qui vulgui quan vulgui això. Que es passegin per les ciutats i comprovin. A nosaltres no ens fa por que vinguin a parlar-nos aquí en castellà, els entendrem i els podrem contestar perfectament.

Encara que fa molts anys, explicaré una anècdota que es podria extrapolar als nostres dies i il•lustraria això del post. Durant un estiu en la meva època d’estudiant vaig treballar en un camping per guanyar unes pessetes (llavors eren Pts.) Hi havia uns quants treballadors extremenys que cada any hi anaven, com qui va a la verema, i un dia, un d’ells, al matí mentre esmorzàvem, em diu: Noamoamoar. I jo mel vaig mirar amb els ulls ben oberts perquè no vaig poder desxifrar el que em deia. ¿Que dices?- Vaig preguntar. I ell em va repetir mirant el cel: ¡Que noamo a moar!. Vaig pensar que em parlava en alemany com a mínim, que de fet entenia més bé als alemanys i als holandesos que s’estaven al camping que a aquella gent. Finalment, molt a poc a poc i pronunciant molt (vaja, obrint més la boca) va repetir-me: ¡Que no amo a moar! I llavors, mentre amb el dit apuntava als núvols que hi havia al cel vaig interpretar, més pels signes que pel llenguatge verbal, el que em volia dir: ¡Nos vamos a mojar!.

Aquesta podria ser una bona mostra del castellà “acadèmic” que es parla en algunes comunitats en les que l’única llengua que s’ensenya i es parla a les escoles és el castellà, s’ofenguin o no, vulguin reconèixer les coses com són o prefereixin seguint tocant les pilotes als altres.

3 comentaris:

  1. Ho he entès a la segona, però això de que el tio mirava al cel ha estat determinant, és clar.

    Doncs està molt ben trobat, com que no segueixo massa la premsa no sé si està en boca de tots, però és un bon punt aquest que defenses. Per què redimonis ens volen fer parlar millor castellà si prou problemes tenen alguns dels que només estudien aquesta llengua per parlar-la bé? De fet, no ho fan. I si tan espanyols diuen que som, i que hem de ser tots iguals, per què ens fan diferents dels Extremenys, per exemple? Per què a ells no els obliguen a fer un esforç, com 200 hores al dia, perquè parlin d'una manera mínimament comprensible? Si això no són atacs per fer més petita la nostra llengua pròpia...

    Que per cert, aquí parlem millor espanyol que a la majoria de llocs d'Espanya, i jo tinc la teoria de que és perquè no és la nostra llengua i, per tant, l'hem d'aprendre gramaticalment com aprenem d'altres. Per proximitat ens és més fàcil, però la parlem correctament perquè l'hem d'aprendre.

    ResponElimina
  2. Més raó que un sant!

    Ens poden dir que tenim accent català parlant castellà, però ningú pot dir que no ens entén. A mi no m'ha passat mai, al menys.

    I les notes i el resultats acadèmics són els que són i ben objectius, no?

    ResponElimina
  3. Tota la culpa de la Torre de Babel. Sempre ho dic. Amb una llengua en teníem prou, però la supèrbia i bla bla bla... xDDD

    ResponElimina