dimarts, 2 d’agost del 2011

Al mig de tot

No dormo bé. No sé que em passa però no hi ha manera. Quan no és un all és un ceba però sempre hi ha alguna cosa donant massa voltes al cap. I aquesta nit que la temperatura era bona, que semblava que cap soroll, ni extern ni intern, em molestava, comença a somniar i quina nit he passat! Ara encara tinc mal cos. Necessito desconnectar de tot i de tots. Sobretot de tots. Em sento al mig de totes les batalles, sempre tivant les regnes cap a un costat i cap a l’altre, intentant neutralitzar i equilibrar les forces i al final la que més cops rep, perquè em cauen de tots costats i n’estic mooolt tipa. M’hi sento tan atrapada en aquesta xarxa que no sé com desenganxar-me.

En un curs que vaig fer de recursos per alliberar estrés (quin cursos que faig, eh?) ens parlaven de les regressions. Ens deien que servien per veure d’on ve el rol que assumim en el moment actual i per què i també ens pot ajudar a saber què hem de fer per a desfer-nos-en. Quina por! Segur que en alguna altra vida vaig ser “chacha” i em sembla que ja en tinc prou de entendre que a vegades ho sóc en aquesta. Ai, si algun dia dono un cop de puny sobre la taula!

5 comentaris:

  1. Diuen que tot es basa en un senzill acte, el passar de ser "dirigit" a "dirigir", el problema de "dirigir" és que aleshores som els responsables d'on acabem...

    ResponElimina
  2. Això de no dormir bé, mala història. Encara que es dormi poc, cal aprofitar les hores de son. Em sembla que necessites vacances, però ja. Tant si físicament pots anar lluny, com si no, almenys mentalment ho has d'aconseguir.

    ResponElimina
  3. Millor no et conte el tema del dormir com el porte jo...

    Si saps on fer una bona regressió, ja saps, m'ho dius que jo vull fer-ne una, però seriosa, no com l'última xDDDDD (encara que no va quedar malament)

    Salut i força, molta força per arrossegar el carro de la vida.

    ResponElimina
  4. L'hauries de donar d'una vegada. Nosaltres dormim la mar de bé, quan ens toca!

    ResponElimina
  5. Noia, jo he passat temporades fatal, però una pastilleta i fora, i ara, de vegades ni em cal. Diuen que quan entres en aquesta roda, costa molt sortir-ne, ja vas al llit amb angoixa i cal posar-hi remei, quan abans millor!

    Petons!

    ResponElimina