dimecres, 24 d’agost de 2011

De la llengua (2)

Durant aquest mes d'agost ha vingut a passar uns dies la Catalina, de Mallorca. Els pares van haver de marxar del poble per motius familiars i obrir-se camí allà i com que n'han passat de molts colors han pogut venir molt poques vegades. Aquest any celebren el seu 50è aniversari de casament i els fills, sabent la il·lusió que això els faria, van decidir regalar-los el viatge i van organitzar la visita al poble i la retrobada familiar. Jo vaig conèixer a la part de la família que no coneixia, germanes i cunyats. Al saludar a un d'ells, a en Montse (a Mallorca aquest nom és pel gènere masculí) vaig dir-li:"Hola, tu deus ser lo Montse"  i encara riuen ara. Això del "lo" es veu que és una variant molt graciosa per qui no està acostumat a sentir-ho. I jo la tinc tant i tant arraigada quan sóc en el meu entorn occidental, que fins i tot els autòctons a vegades se'n fan creus del meu ús.

 

Però amb aquests visitants no era el cas, perquè a mi si que em fa molta gràcia com parlen ells, amb un accent tant particular, el tancament tant diferent de les vocals, l'article salat i els coneguts substantius com: es alot i sa al·lota i ses nins i nines... (no sé dels cert si esta ben escrit, ja em perdonareu) i també això de que els homes es diguin Montserrat...
Però està clar que la llengua és una, amb les seves particularitats i que ha de ser questió d'unió i no al contrari. I que aquests encontren són rics fins i tot en això.
I compartir els somriures endolçats amb l'ensaimada que ens van portar a nosaltres, no té preu.

2 comentaris:

  1. Quan he vist que anunciaves la segona i tercera parts del post he pensat 'i ara jo que explicaré, si la batalleta del meu amic 'valencià' ja me l'he gastada al primer post!'. Però no encara me'n queden de batalletes, i ara m'has fet pensar en la meva companya que és de les terres de l'Ebre. Renoi si parlen diferent aquesta gent! Perquè l'accent no és igual, però algunes paraules són talment de l'estil mallorquí, segurament siguin dialectes més propers (que em perdonin a mi els filòlegs, que jo sóc bioquímic i parlo només d'impressions!). Sempre em ric de les paraules que fa servir, ens fem un tip de riure quan intento imitar-la (em surt fatal), però en realitat no deixa de ser curiós i prou, la llengua és una, com tu dius, i ens entenem perfectament. Ella mateixa fa broma d'algunes de les paraules que fa servir, les que són més diferents a les nostres. Ens diu pixapins i intenta imitar l'accent 'chava', això encara fa més riure. Com veus, a la feina estem ben distrets...

    ResponElimina
  2. No m'estires de la llengua... xD

    ResponElimina