dilluns, 18 de juliol de 2011

AFORISMES

Aforisme: Sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica.

Ja de joveneta a mi m’agradaven força aquestes reflexions curtes i en tenia moltes d’apuntades en llibretes expressament destinades a això. També m’agradaven aquells calendaris o agendes en els que cada dia en tenien un d’escrit. Ara tinc un llibre d’aforismes en procés de lectura. És de l’Abel Cutillas i es diu VIURE MATA.
Quin títol eh? Un gran aforisme, si senyor. Dues paraules contradictòries i que diuen MOLT.
La VIDA i la MORT.
Vull dedicar aquest post i els cinc aforismes del llibre que cito a continuació a algú que pensa molt (massa) en aquest tema. Espero aconseguir extreure-li i extreure-us un somriure perquè en definitiva és millor intentar prendre’ns aquesta vida que mata amb tota la filosofia que siguem capaços.

Aquí van:
Cal desdramatitzar la mort, només és una de les múltiples opcions de cada dia.
Els morts ens duen avantatge.
Contempleu bé el paisatge ja que en ell hi sereu enterrats.
Ja que hem vingut a esperar la mort, fem-ho des d’una cadira agradable, escoltant melodies suaus i calmant la vista amb dissenys elegants.

I el que hem de tenir present cada dia, en tot moment i el que subscric amb més èmfasi:
Abans de morir, tinc previst viure.

7 comentaris:

  1. Una mica macabres alguns d'ells, però estan bé. Jo no tinc massa por de la mort,així que ja m'aplico els aforismes, però el darrer és ben important, mentre visquem, no cal que ho fem pensant en la mort. Cal aprofitar el temps.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agraden molt els aforisme i aquelles frases cèlebres que et fan pensar. I n'hi ha per escollir i de tots colors! I sobre el tema del que parles, aquí te'n regalo un:

    "Perdonin que no m'aixequi..." (Epitafi d'en Grouxo Marx)

    ResponElimina
  3. No tinc cap pressa per morir i per tant, deixo passar l'autobús. S'està molt bé a l'estació.

    ResponElimina
  4. Miri el padrí sempre deia "No sé perquè teniu por dels cementiris, els que hi ha fora no hi volen entrar, i els de dins no poden sortir...", o la de "Tal como te ves me vi, tal como me ves te verás..."

    ResponElimina
  5. La mort és una pura/ta realitat, així que, per què tapar-se els ulls i no veure-la? Por, simple por.

    En el llibre "La lladre de llibres" és on més he estimat estimes a la Mort, perque és tan tristament humana...

    M'acomiade, amb l'ombra de la Mort al meu voltant, com tots vosaltres qui em llegireu.

    ResponElimina
  6. A mi també m'agraden molt els aforismes.

    I el que has escrit en vermell és el que hauríem de seguir tots.

    Ara n'estic llegint uns de filosòficament humorístics que parlen de molts temes i molt diversos. Potser en posaré algun al blog.

    ResponElimina
  7. Hola, he de "rematar" la HV9 i veiq que no me l'envies, quan puguis ni que sigui per via terrestre ;)

    ResponElimina