Per recomanació d'un amic vaig veure J'ai tué ma mère.
No sé si recomanar-la, sobretot després de llegir algunes sinopsis que corren per Internet. La meva impressió sobre la pel·lícula no te gaire a veure amb el que he llegit.
Es tracta d'un drama, reflex bastant fidel de la realitat, sobre el conflicte generacional que té els seus moment més punyents durant l'adolescència. Tracta en concret de la relació d'un adolescent amb la seva mare de la qual rebutja qualsevol cosa que diu o que fa, per sistema. Ella intenta mantenir una actitud serena o freda (tot aparença, però) el màxim de moments, tot i que a vegades cau en el joc dels crits i l'enuig. I és que no n'hi ha per menys davant de la constant provocació del seu fill.
Això m'ho conec jo.
El fill pren una actitud de "matar" la seva mare, de treure-la de la seva vida.
Impressionant moment quan el jove li diu a la seva mare despectivament i tot marxant sense esperar resposta : Què faries si demà em moris?
I la mare en veu baixa li contesta sense que ell ho senti: Morir-me al darrere teu.
Malgrat tot, al final sembla adonar-se que una mare sempre està allà on la necessites.
El camí és llarg i tortuós, però s'ha de fer com es presenta.
Ara qui s'animi que vegi el film.
Jo no crec pas que vagi a veure-la. Tinc massa a prop casos prou tristos i dramàtics sobre aquest tema per voler-ne més.
ResponEliminaDoncs potser amb el teu resum, ja fem no??
ResponEliminaJo encara no he arribat al moment àlgid, però veig que s'acosta...
Petons
Deu ser una pel·lícula dura, especiament si es té alguna mena de conflicte generacional. És d'aquestes que et toquen, per massa realista, potser. Fa temps que evito emfrontar-me a certes coses que toquen tant, tot i que no seria un dels temes que em preocupa, però no vull comprometre'm a veure-la.
ResponEliminaJo no ho haguera expresat millor. Em va semblar molt bona i "potent"
ResponElimina