diumenge, 19 de juny de 2011

Un 19 de juny...

Joc literari del mes de juny.


El 19 de juny era la data en la que havien començat a sortir. De ja fa molts anys. Què bonic que era tot en aquella època! Poc a poc i sense pressa, després de festejar 7 anys durant els quals no hi va haver gaires alt i baixos, van decidir casar-se. Més que per una altra cosa, va ser per inèrcia. Hi havia amor, sí, però no era una passió desenfrenada ni res d’això. 


Van començar la convivència sense cap mena de problemes i així van continuar durant força anys. No se si es pot dir que el dia a dia els havia enfortit o els va anar debilitant, molt a poc a poc, però anaven fent camí. Tot i que el creixement de l’un i de l’altre van anar fent camins diferents. 

Sempre hi havia hagut entre ells total confiança i com a conseqüència total llibertat. Partien de realitats diferents i potser en algunes coses es complementaven molt bé, però en altres es van anar marcant cada dia una mica més les diferències.  

I la vida et va entrelligant en circumstàncies i projectes cada vegada més complicats i és clar, van venir els fills, les feines,  canvis de domicili, canvis de companys, canvis d’amics, canvis de costums... I sense saber si influïts per aquests canvis, o si perquè el terreny s’havia anat abonant ja amb alguna petita, o no tant petita, crisis de parella, la cosa cada vegada es feia més complicada de portar. L’equilibri estava totalment trencat i tot i havent-ho parlat, no s’arreglava.  El projecte no només havia arribat al seu sostre sinó que patia un desgast de fonaments greu i la cosa començava a trontollar seriosament.

Aquell mateix dia de molts anys després havia caigut al got la gota que el va fer vessar. Res en concret i tot una mica. Un mal polvo, un desaire, un “marxo a donar un tomb” que no es va posar bé, la lluna... ves a saber què... però s’havia acabat. Havia vist clar que allò s’havia acabat. No podia explicar-li res de nou que no li hagués explicat ja altres vegades, però ara era definitiu. Només li calia decidir com reorientar la seva vida i prescindir del que ja no li aportava res de res, del que li estava posant les cadenes que mai la seva relació havia tingut. Prou, s’havia acabat tancant completament el cercle en el mateix dia que havia començat, el 19 de juny de ves a saber quin any.

2 comentaris:

  1. Molt realista m'ha semblat a mi l'escrit. Quantes parelles s'hauran trobat en aquesta situació? I a més, diguem-li el destí, juga males passades i té la crueltat de fer coincidir dies, sempre sembla fet expressament.

    ResponElimina
  2. Laureta, és que suposo que el veí t'ha fet arribar allò del poema estrany, que jo no trobo el teu mail enlloc! No tinc perdó, però vaig un xic de cul a final de curs... si no el tens, m'ho dius, el meu correu és rosersuso@hotmail.com! Merci! Petons!

    ResponElimina