El temps sempre ha sigut imprevisible.
Ara amb tota la tecnologia de que es disposa i amb tot l’aire de ciència que se li dona a la meteorologia, s’intenta preveure al màxim els fenòmens que han de venir, però el temps continua anant a la seva bola cada cop més. Les tempestes o altres coses venen quan toquen o quan no toquen.
Al juny ja no toca nevar, però mira, aquests dies Baqueira ha tornat a enfarinar-se i les jaquetes han hagut de ser rescatades de l’armari. I els camps de blat, ja ben grocs, han hagut d’aguantar aigua i més aigua. Aquest any no va ploure prou quan verdejaven i ara que toca sol perquè acabin d’enrossir, doncs no. El juny és el mes de la falç al puny, com diu la dita, i per això cal que els cereals siguin ben drets, ben secs i ben daurats, però el temps no sempre ajuda.
És veritat que mai plou a gust de tothom, però també que sovint plou sobre mullat.
Dijous el cel rogent, anunciava pluja o vent. I aquest cap de setmana així ha sigut: trist i humit.
Bé, jo entenc que a la nostra terra és molt estrany que al juny no faci una calor de morir-se, estem acostumats a això. Espero que aquests canvis de temps no afectin negativament els conreus, però personalment, què vols que et digui, si tot el juny es manté així, jo seré feliç. A passar calor sempre hi som a temps, i a mi em sembla insuportable.
ResponEliminaEl temps, com els sentiments, són del tot incontrolables.
ResponEliminaAcí el cap de setmana, encara que fresquet ha segut solejat, o això m'han dit perque jo només mire per la finestra.
Salutacions
Per instint o la creença d'una falsa seguretat volem controlar tot el que passa en la nostra vida, però hi han moltes coses que s'escapen, i això està bé, les flors creixen i es marceixen i la roda continua sorprenent-nos amb cada nou gir.
ResponEliminaSalutacions d'un veí de replà. ^_^
S'accepta humit (és clar), però trist mai m'ho semblarà!
ResponElimina