dilluns, 9 de maig de 2011

El poder de la gratitud

Aquest era el tema de la última trobada dels AOV: El poder de la gratitud, entenent com a gratitud no el fet de dir gràcies, sinó l’estat de gratitud permanent.

L’aconseguir arribar a aquest “ser”, a aquest estat de gratitud s’ha de fer un camí. Les sabates per a transitar poder ser diverses però el camí és un: ser un mateix, alliberar-se a un mateix. Treure tot el que ens dista d’un estat de pau, de serenitat.

Per poder fer això és necessita un fort treball d’introspecció, enfocant el punt de mira cap al nostre interior i des d’allà començar a buscar el nostre objectiu.

Per a començar no hem de dir mai: “no puc”. Sempre es pot. El que passa és que s’ha de voler i per això s’ha de tenir clar a què estem disposats a renunciar, què estem disposat a invertir. Per això ens hem de conèixer molt bé a nosaltres mateixos i viure mirant-nos cap a dintre enlloc de mirar cap enfora i jutjar als demés. Hem de començar per nosaltres mateixos i decidir com volem viure la vida, portant-ne el propi timó o atorgant aquest poder a l’entorn, al món exterior.

Hem de portar la vida amb responsabilitat i això vol dir que no hem de deixar la direcció de la mateixa a res ni a ningú. I això ho ha de fer un.

El nostre objectiu ha de ser el ser feliç ARA. El moment present és l’únic que tenim. I viure el moment, gaudir de l’instant, disfrutar el camí perquè el destí el podem no aconseguir o inclús canviar en un moment donat.
Som el resultat del nostre passat però no hem d’anclar-nos en res d’allò i puc tenir il•lusions d’objectius futurs però tampoc hi visc en el futur, només visc ARA, en el present.

Em de veure el que ens bloqueja i ho hem de veure a través dels altres. I aquí resideix el poder de la gratitud.

No s’ha de negar ni reprimir res. El dolor propi s’ha d’observar i veure quin aprenentatge ens ofereix. Si ho aconsegueixo, agrairé aquest dolor.

2 comentaris:

  1. No sé pas qui són els AOV, però les teves reflexions em semblen molt importants i ben explicades.

    Fer el nostre camí, conduir-nos a nosaltres mateixos, escoltant allò que portem dins, buscant la felicitat no negant ni reprimint res... m'agrada molt.

    ResponElimina
  2. Explicat així, fa una mica de por, però he de reconèixer que aquesta és una de les meves assignatures pendents, intentar hipotecar part de la meva felicitat a fora, i això porta moltes desil·lusions. No se jo si a mi em podrien convèncer per millorar en aquest aspecte.

    ResponElimina