Incívics. Injustícia. Indignació.

Estic indignada. Dilluns al vespre em van donar un cop al cotxe brutal. Ni jo ni el meu fill que anava amb mi ens vam fer res perquè no havia de ser, però podia haver estar bastant important. El cotxe no el puc agafar perquè la porta ha quedat despenjada, a part d'abonyegada i foradada. Però el més fort és tot el que va passar desprès del xoc.

El culpable (jo anava pel meu carril respectant les normes) va donar-se a la fuga. Em va deixar allà, amb el cotxe girat, la porta del darrere meu totalment enfonsada i creuada al mig del carrer, tremolant de l’ensurt i en estat de shock . En aquesta ocasió la col·laboració ciutadana va ser lloable. De seguida va venir un noi i em va dir que havia pres nota de la matricula. Li vaig demanar el telèfon per si el necessitava com a testimoni i me’l va donar. Una parella que hi havia a la vora també em van donar el nom i el telèfon per si el necessitava. Em van preguntar si estàvem bé i com que el cotxe funcionava vaig acabar d’arribar al destí. En acabar vaig anar a la policia a denunciar el fet.

La meva primera i grata sorpresa va ser que un altre testimoni ja havia anat a fer la denúncia del fet i la policia ja estaven buscant a l’individu. Al cap d’una mitja hora de ser allà va venir un senyor i em va reconèixer. Venia a dir a la policia també el que havia passat i el lloc on havia vist el cotxe que havia fugit, aparcat. Aquesta va ser la segona grata sorpresa.

I com us podeu imaginar després de tot això van venir les sorpreses ingrates. Van trucar a l’amo del cotxe i va dir que ell estava fora de la ciutat i que no sabia qui conduïa el seu cotxe. Després la policia em va dir que semblava que si que tenia assegurança però que sortia en la pàgina de Trànsit un missatge d’avís d’alguna cosa. Resulta que no tenia la ITV passada des del 2006. Més tard es va esbrinar que l’individu tenia el carnet de conduir retirat i que la policia sospitava que sí que era ell el que conduïa. Total que la cosa no pintava bé.

Però pitjor va pintar quan em vaig posar en contacte amb la companyia d’assegurances que d’entrada em va dir que la cosa seria lenta i que no m’asseguraven que se’m pagués la reparació encara que tingués assegurança si ell no reconeixia la culpa o assumia la responsabilitat com a propietari del vehicle.
No tinc paraules per a dir amb paciència el que sento i el que penso. Em plantejo si seguir pagant les meves assegurances o passar de tot com aquesta colla de delinqüents que circulen pel món i que queden immunes dels seus actes irresponsables. Està clar que la llei afavoreix als xoriços i que la justícia no ho és gens.
Ja tremolo del resultat del peritatge, perquè tinc bastant clar que d’entrada hauré de desembutxacar la pasta, que no serà poca, si vull tornar a conduir aviat el meu cotxe.

Quines penques!!!