La mirada des d'aquell forat

La Núria de Casa Massa també ha volgut participar perquè li agrada escriure, però m'ha dit que com que el seu bloc no és de contingut literari (es deu pensar que nosaltres tenim mitja cadira a la república de les lletres catalanes...) millor que ho pengés jo aquí. Així que, vet aquí una altra versió de mirada pel forat:

Havia vist el forat al mur des que vivia en aquell pis atrotinat. El mur dividia un pati en dos, de poca cosa li servia, va pensar, perquè de moment, vivia tot sol en aquell edifici.
De cop, un dia va sentir moviment a l'altra banda del pati. Algú nou s'havia instal·lat al pis del costat. I va provar sort.
Des del forat, va veure-hi una dona, que li va semblar bonica i interessant. Estava tant de costat però, que gairebé només la intuïa.
De cop, es va sentir ben absurd i va retirar la vista.
L'endemà però, va tornar-hi. I aquella dona, era matinera i ja feinejava pel pati. Les plantes, la regadora, estendre roba, prendre el sol, tant li feia, era primavera i s'havia d'aprofitar aquella primera escalfor. Si feinejava per la cuina només la sentia i llavors se la imaginava. Va descobrir que allò també li agradava, potser més i tot que mirar-la directament.
Ell es creia formar part de la seva quotidianitat i el feia sentir bé, era una sensació agradable.
Vivia tranquil, perquè ella semblava no notar cap presència, cap espia, ni cap ull misteriós que la vigilés. Mai no havia fet cap moviment que li fes pensar que potser algú podia observar-la.
Quan hi va pensar, havien anat passant setmanes dies i ell s'ho havia agafat com a costum: sentia algun soroll (totes les finestres estaven obertes) i de seguida sortia, a mirar.
Ella s'havia convertit en una constant ja de la seva vida, en els darrers temps. Creia endevinar quan ella estava contenta o quan se sentia trista i quan no tenia ganes de fer res. De vegades, també escoltava les seves converses per telèfon i amb això coneixia també algun dels seus moviments.
Un vespre, ja entrada la tardor, va sentir cert rebombori. Semblava que hi havia una festa, potser ella celebrava alguna cosa.
Es va acostar com sempre al forat i sorprès, va veure que, ben a la vista, li havien deixat una nota: És el meu aniversari, perquè no em fas un regal entrant a casa per la porta?