dijous, 24 de juny del 2010

Revetlla de Sant Joan

Sé el gust de màgia que té aquesta nit del solstici d’estiu perquè l’he tastat, tot i que fa uns anys que el meu paladar ja no el recorda. Aquelles nits de Sant Joan a la platja, amb l’olor de mar i el gust de sal per tot arreu, ballant descalços sobre la sorra al ritme de qualsevol música que sonés i amb una companyia sempre grata...
Aquest 2010 no pintava gaire bé. Anàvem amb la família política, amb part de la qual tinc una relació diguem que “distant”, i aprofitàvem per a celebrar aniversaris i sants que n’hi ha uns quants, a sopar junts i a menjar-nos la coca de rigor en companyia.
Finalment he de confessar que va anar prou bé, va ser un vespre amable, amb el so dels diferents petards esclatant a cada racó de la ciutat que no van deixar de sonar durant tot el sopar, música de fons que ja tens assumida, cava i coca a dojo de ressopó i l’olor a pólvora de transfons.
La lluna lluïa gairebé plena, controlant la nit. No la podia veure reflexada en el mar però em va somriure igualment quan la vaig mirar, volant una mica lluny d’on era realment...
De retirada cap a casa, al pujar al cotxe i connectar la ràdio, un gerro d’aigua freda i de gust amarg. Un tren havia atropellat a tota una colla de joves que havien baixat a l’estació de Castelldefels i creuaven les vies per on no devien per anar a passar la revetlla a la platja. Semblava que no hi eren a temps i que no podien perdre un minut passant pel pas soterrani o pel pas elevat de les vies. Ara ja no els hi feia falta res, el temps ja l’havien perdut tot. Déu meu, quina desgràcia! Quan jo havia agafat el tren aquella tarda per anar a Barcelona, hi havia joves al tren que anaven a passar la nit a la platja. Potser algun d’aquells que feien bromes unes hores abans no hi havia pogut arribar...poca màgia hi hauria ja mai més en les seves famílies en aquesta nit. Les fogueres en endavant cremaran en honor al seu record i la lluna no podrà evitar el vessar unes llàgrimes per a ells.

4 comentaris:

  1. És molt trist...te n'adones que de vegades som tan inconscients.Buf...

    ResponElimina
  2. Una veritable desgràcia, que mai tindría que haver pasat.

    ResponElimina
  3. La mort no descansa ni els dies de festa...

    ResponElimina
  4. va ser un cop terrible! impactant....

    ResponElimina