dimecres, 9 de juny de 2010

Que perduri per sempre el somriure, encara que només sigui en el record.

La grisor del cel d'avui i les gotes de pluja que van refrescant el paisatge han tapat la lluentor que aquests darrers dies ens feien sentir ja més aprop de l'estiu que de cap altra estació.
La melangia del moment m'ha fet pensar en una cançó apropiada per a compartir. És diu "A la meva vida", la canta en Lluís Gavaldà i és una versió del tema "in my life" de The Beatles pel disc de la marató de TV3 de 2006, dedicada al dolor crònic. La cançó original era una autobiografia sobre els records, els llocs especials i els amics morts i vius. La versió d'en Gavaldà a mi m'arriba a l'ànima i em fa sentir quelcom molt especial perquè quan la sento sempre penso en tots aquells a qui estimo amb tot el cor, hi siguin o ja no. En honor a tot ells.

3 comentaris:

  1. Pels que són encara un somrís d'enyor. Pels que ja no hi són unes llàgrimes amb regust de solitud, i també una espelma de flama tremolosa per a veure'ls entre les ombres...

    ResponElimina
  2. Una gran cançó i una abraçada forta,sense cap motiu.Simplement perquè sàpigues que estem per aqui...

    ResponElimina
  3. Un somriure ńo té preu, és bo per qui el fa, i el rep.

    ResponElimina