dijous, 29 d’abril de 2010

Petits inútils tresors


Hem costa tant de llençar coses! Tot m’agrada, tot penso que em farà servei, tot ho trobo interessant i així vaig acumulant coses i més coses i hi ha racons que es converteixen en un caos. Sort que tinc un desordre ordenat i que encara la memòria no em falla tant com per a no trobar allò que busco, però a vegades començo a tenir dificultats.
Rellotges tous de Dalí

Avui buscava els rebuts de la contribució del 2009 perquè havia de consultar una cosa i tot desenterrant la caixa on eren m’ha sortit una altra caixa que no recordava tenia amb tot de cosetes (un clauer, una pegatina, una recepta de cuina, una foto d'una revista, un potet de perfum…) que altre temps van ser un “tresor” però que ara ja no són res, però inclús així m’ha sabut greu tirar-ho.
He de vèncer aquest apego malaltís. El rellotge sempre gira endavant, no endarrere.

7 comentaris:

  1. A mi em passa tot el contrari. Sóc prou maniatica de l'ordre, i llançe tot allò que em destorba. M'encanta enllestir calaixos i armaris de tant en tant i desfer-me de coses que estic segura no tornaré a utilitzar. Però reconec que tinc una vena recicladora, i sóc feliç donant una segona oportunitat a les coses.

    Besets.

    ResponElimina
  2. Generalment ja no guarde res de res, que no vol dir que no guarde, però ara ho emmagatzeme en el cervell, com diria el meu fill, i d'allí al fem perque la meua memòria és poca. (Tinc que deixar les benzos...)

    ResponElimina
  3. Jo soc de conservar-ho tot, mai tiraría res. M'agrada trobar-me de sobte coses, que fa temps em produien sensacions agradables, i em porten bons records.
    La música molt bona, pareix que els nostres gustos musicals concideixen de vegades.

    Petonets

    ResponElimina
  4. Jejeje...Em sembla que a ningú li agrada no tirar cosetes.no sé perquè llegint-he m'has fet recordar aquell tros de la pel·lícula d'Amèlie, quan troba la capseta de tresors.
    No ho llencis!^-^

    ResponElimina
  5. Aixxx, doncs jo sóc de les ho llença tot fàcilment! Deu ser per contrarestar la mania de la meva mare de guardar-ho tot per si de cas... Però mira, fa poc em vaig apoderar d'una capseta metàl·lica preciosa, que em va agradar per posar-hi tresors, justament. Ja en tinc un, poc a poc l'aniré omplint, sort que és petita... ;-)

    ResponElimina
  6. Jo encara tincx coses de quan era nen. penso que cada objecte que tinc te alguna cosa a dirme. Si els llenço, potser mai escoltaré les seves histories.

    ResponElimina