Idriss, la noia del fil de seda

Vaig veure sobre la taula de la biblioteca de l’escola aquest llibre d'Hermínia Mas: Idriss, la noia del fil de seda. Li vaig fer una ullada i em van cridar l’atenció el munt de precioses fotografies de mesquites, minarets, la plaça del Registan de Samarcanda i altres llocs de la zona. Les imatges eren molt assemblades a les i que jo tinc a la memòria d’Iran i el vaig demanar per a llegir-lo.
Vaig descobrir un bombonet de novel·la que explica una llegenda del minaret de Kalian. En definitiva el que explica és una història d’amor aparentment impossible per les tradicions d’arreglar matrimonis i mantenir promeses per tenir impol·lut l’honor, en detriment d’escollir lliurement el que dicta el cor.
No sé quin és a priori el públic destinatari d’aquesta novel·la. Suposo que el públic juvenil, però jo n’he gaudit d’allò més per la seva manera clara, planera, dolça i plena de tendresa de fer veure una sèrie de típics tòpics envers el tema que he citat abans.
N’he tret unes quantes frases:
“De vegades el destí ens prepara coincidències que voldríem evitar. O potser no. Qui sap si hi ha fets que ens pensem que no volem que passin, però que en el fons sí que ho volem. Ho desitgem amb totes les nostres forces.”
“Has d’aprendre a fer allò que tu realment desitges i allò que vols fer. Sigues qui vols ser, no qui els altres vulguin que siguis, i només així seràs feliç. Si fas les coses per no disgustar als altres, fingiràs, i el fingiment només condueix a la hipocresia i a la infelicitat. Fes allò que el cor et digui que està bé.”
“Si un té confiança en ell mateix i no defalleix, de vegades sembla que els fets i les circumstàncies s’ajustin per ajudar-lo.”
“Si no et deixen volar de veritat, vola amb la imaginació, però no deixis mai de fer-ho.”
“Els pensaments solen volar com a papallones i quan ens pensem que han fugit, tornem amb més ganes de jugar i amb més colors que mai.”