MAGHISTÈRIQUES!!!

Aprofitant aquest cap de setmana inspirador deixo que flueixi la vena i afegeixo un altra entrada, aquesta en homenatge a les meves col·legues mestres, companyes de carrera i des de fa 22 anys amigues. Solem fer un parell de trobades a l’any i una sempre ha estat pels vols de Nadal, però com que cada vegada ens és més difícil que sigui en aquestes dates aquest any ho hem avançat una mica i així feina feta no fa destorb. I com que cap trobada amb entitat es fa fora de la taula, anem espaiant també les fartaneres que sinó a festes ja no t’hi cap ni una oliva.
En fi, al que anàvem.
Vam començar sent alguns més.
Els nois, minoritaris en aquest sector, els vam convidar a retirar-se aviat perquè amb ells davant no podíem arribar al nivell de confidències que necessitàvem i de fet amb ells no era igual.
Algunes d’elles van caure del núvol pel seu propi pes, com fan totes les coses.
I així que ara som 6, les autèntiques, les fidels, les estupendes, les millors!!! Cada una de les 6 representem un tipus de dona molt diferent. És curiós com ens avenim tot i les nostres marcades diferències. Deu ser perquè entre nosaltres hi ha teixida una xarxa de magnetismes que fa que les sis punxes de l’estrella es mantinguin en equilibri.
Primer quedàvem per fer soparets, a vegades soles i a vegades amb les parelles. Quan quedàvem soles, els vespres se’ns feien curts. Quan vam tenir criatures vam començar a muntar jornades familiars, trobades al camp o excursions a la muntanya. I finalment com què el que necessitàvem eren moments de desconnexió del nostre dia a dia vam dedicar-nos el que ens mereixíem: retirs de pau. Però tot això era clar que no ho podíem fer amb un simple soparet i es va instaurar la sortida de cap de setmana de dones. Buscàvem un lloc més o menys idíl·lic, a una distància assequible, que ens permetés la màxima comoditat i confort i el màxim temps de plaer traduït en bona companyia, descans, desconnexió, bons àpats, caminadetes, pau, calma, quietud, xerrar i riure, riure i xerrar, menjar, beure, fumar... gairebé de tot. Ens donava per a parlar de tot, de la feina, de la família, dels pares, dels fills, de les parelles, dels amics, de la cuina i del llit, d’amor i només de sexe, de cultura i d’esport, de vacances, DE TOT. Eren unes trobades terapèutiques, tornàvem renovades, amb més energia, amb la motxilla plena de consells d’amiga, amb les penes del cor de les preocupacions de cada una alleugerades per haver-les compartit, amb molt bon rotllo. També hi ha hagut algun moment de no tant bon rotllo, les coses que fa la convivència, és clar. I de fet no ens hem atrevit mai a fer trobades de més de dos dies, que podrien fer saltar espurnes. De tot s’ha de trobar la mida justa i la nostra és la de màxim cap de setmana. És com els taps de rosca, si gires fins al final, sense forçar, ajusten perfectament i aconsegueixen l’objectiu, però si el fas girar massa fas malbé la rosca i ja no hi ha marxa enrere.
Ara ens trobem en un moment especial. La que no sordeja té el colesterol pels núvols, passant pels mals d’ossos, de genolls, espatlles i cervicals. Les cartes del restaurant cada vegada les hem d’allunyar més per poder-les llegir i ja comencem a anar amb alguna pastilleta al bolso. Els colors dels cabells han anat variant en funció dels tints que cadascuna tria per anar tapant els cabells blancs que totes en menor o major escala podem lluir. I encara no ens expliquem les entrades a quiròfan, però tot arribarà.
Amb tot i això, l’esperit el continuem tenint JOVE. I sinó mireu, la propera trobada la volem fer de cap de setmana que inclogui: 1er dia. Bicicletada per alguna via verda, 2n dia (per a recompondre’ns) visita a centre lúdic i termal. A què també us hi apuntaríeu? Llàstima que no pugui ser.
Reines, va per vosaltres, per l’Esther “Manlleu” (Bé!), per la Kukkona (Bé!), per la Maria (Bé!), per les Neussss (Bé i bé!!) i per mi, que carai (Bé!). Per totes, que encara que histèriques, també som màgiques!!!