DEJA VU

Avui ha començat el curs 2009-2010. Els nens no vindran fins el dia 14 però els mestres ja hem començat a posar-nos les piles, encara que molts no s’ho creguin. Estic contenta perquè m’ha tocat el mateix grup que l’any passat i tot i que donen molta feina ja ens coneixem i podrem aprofitar-ho bé.
Curiosament aquest any l’escola fa el seu 25 aniversari. I em tocarà organitzar-hi alguna cosa. Un altre 25è aniversari a preparar (¡Qué tiempos aquellos, em refereixo al 25è aniversari de Temoinsa!)!!! Tot i que en mons diametralment oposats em toca viure situacions repetides. Quines coses!!!

El començament de curs és dur. Canvies d’equip de cicle i canvies de paral·lels que és amb qui has de treballar i coordinar el dia a dia durant tot el curs. Aquest any em toca treballar amb algú que encara no ha vingut a l’escola i que no coneixem i això no m’acaba d’agradar perquè ves a saber de quin peu calça. Em fa por allò que diuen i que aplica aquí que “más vale malo conocido que bueno por conocer”. Es tracta de portar el timó de tres naus amb una tripulació completament diferent i que s’han de fer arribar al mateix temps a port, però amb recursos limitats, cada nau amb unes determinades peces defectuoses, sense repostos, i que al final han d’arribar amb les mateixes i òptimes condicions. Això és difícil, no ens enganyem, i depend de qui tinguis al costat és impossible. Però tinguem fé. Adidas diu que Impossible is nothing. Farem cas d’això, de moment. O del que diu l’Obama: Yes, we can!”