dijous, 16 d’abril del 2009

Moments baixos d'inspiració

Estic en moments baixos d'inspiració. Com deia sempre un amic meu i seguidor del blog en l'anonimat, "el llegir ens fa perdre l'escriure". I ara hi ha tantes coses que no em deixen concentrar que les muses han fugit de mi, molt i molt lluny.

Però buscant poemes per recitar a l'escola el dia de Sant Jordi, vaig trobar un de l'abril que em va agradar molt i que tinc ganes de compartir. No és meu però ho podria ser. L'únic que no seria en castellà, però què hi farem... Les fotos si que són meves, d'aquests dies de Setmana Santa a Gualter.
Per tots vosaltres:

Mi poema de Abril (Ramón de Almagro)

Picoteando la cáscara
de algún viejo recuerdo
con la lluvia de Abril
nacerá mi poema
le pondré mil colores
los más puros i claros
una músia tenue
y el perfume de nardos.


Como una luciérnaga
brillará titilando
subirá por los aires
escapando de mi alma
se estirarán mis manos
sin poder alcanzarlo,
se quedarán mis labios
como siempre rogando:


Que una estrella lo guíe
que lo lleve a tu lado,
pues si tú lo encontraras,
y llegas a escucharlo
mi poema de Abril
quizá viva... hasta Mayo.


















6 comentaris:

  1. Certament. Llegir ens impedeix escriure.
    Ja tornarà la musa

    ResponElimina
  2. Gràcies per les teves paraules. Així ho espero. I benvingut al meu blog. Com hi has aparegut?
    He tafanejat una mica el teu i m'ha semblat força interessant.

    ResponElimina
  3. Hola:
    cerque blogs on la part humana de qui els crea siga la base principal. Aquest pot ser un d'ells. El meu català no és bo; i em disculpe per les faltes d'ortografia (que segur faré), però ja saps que en al País Valencià, desafortunadament les coses no són com ahí. Benviguda al Bosc de la Llarga Espera, si per allí passeges.
    Salutacions i fins aviat :-)

    ResponElimina
  4. El Salvador Espriu va escriure aquesta pregaria:

    Senyor sant Jordi,
    patró,
    cavaller sense por,
    guarda'ns sempre
    del crim
    de la guerra civil.
    Allibera'ns dels nostres
    pecats
    d'avarícia i enveja,
    del drac
    de la ira i de l'odi
    entre germans,
    de tot altre mal.
    Ajuda'ns a merèixer
    la pau
    i salva la parla
    de la gent
    catalana.
    Amén.

    No crec que pugues fer-la servir per a la clase de demà. I de segur que ja la coneixies.
    Salutacions altra vegada...

    ResponElimina
  5. UAU!!! Saps què? Que sigui com sigui la faré servir, ja m'ho faré venir bé, "menuda una soy yo". Ho tinc fàcil, treballo a l'escola Salvado Espriu, m'ho has posat en safata i sobretot perquè el contingut em va també molt bé.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. M'alegre força ;-)I actualitza amb alguna cosa interesant, què de segur en tens moltes que contar...

    ResponElimina