diumenge, 22 de febrer de 2009

Ser dona a la Xina

Acabo de llegir un llibre que m’ha impressionat. Es titula Ser dona a la Xina escrit per la periodista xinesa Xinran. Es un testimoni de vides anònimes, vides de dones que han patit uns tractes totalment inhumans emmarcats en la societat i la cultura en les que els ha tocat viure i que es contemporània a la nostra. Sembla impossible que pugui ser així. I el pitjor és que quan et vas ficant en el llibre i en les històries dels diferents testimonis arribes a pensar que quantes de la teva societat i cultura potser també estan patint algunes de les situacions que es descriuen en el llibre, com són: violacions per part de pares i familiars, consideracions de ser inferior que serveix només per a fer de criada, etc.
Déu ni do el que tenim al voltant i no “veiem”. Qui pot mesurar el grau d’humà i/o el grau d’animal que hi ha dintre de cada un? On és el llindar del bé i el mal que pot fer una “persona” (i ja ho poso entre cometes) a una altra persona? Hi ha justificacions per a determinades actituds en vers els altres, polítiques, religioses, culturals, etc.? Ja pressuposo que no estic descobrint res nou, però la lectura d’aquest llibre m’ha fet sentir dolor intern, ràbia, impotència, perplexitat... Us convido a llegir-lo malgrat la seva duresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada