divendres, 21 de novembre de 2008

És evident que l'home ve de la patata!!!

Ja ho van dir fa molt de temps els de La Trinca i cada vegada sembla més veritat.
A vegades em pregunto perquè ens serveix la tècnica i m’adono que al costat dels motius que hi ha en positiu sempre sol haver-hi també una contraindicació amb molta força. La veritat és que tot el que inventem són armes de doble fulla. L’altre dia sentia parlar a un adolescent que no tenia mòbil i ho vivia com el pitjor que li estava passant, el fet de no tenir mòbil el feia inferior als seus amics i es sentia humiliat per això. Intentaven fer-li entendre que realment no el necessitava i no ho entenia de cap manera. Hem vaig parar a pensar en el grau d’esclavitud i servilisme que hem incorporat a les nostres vides en funció de les noves tecnologies. Us heu parat a pensar en tot això?
L'última “tonteria” que ha sortit i motiu que m’inspira aquest post és el Facebook. Fa quatre mesos que algú, el més agosarat dels meus amics, em va enviar un invitació a això que no havia vist ni senti mai encara i que es deia Facebook. Jo no li vaig fer ni cas. Al cap de pocs dies vaig rebre una altra invitació i així no n’he parat de rebre des de llavors. Jo, evidentment, avui ja tinc també el meu Mur al Facebook, faltaria més, una persona com jo sempre a la cresta de l'ona, com ha de ser. I ja sóc jo la que convido a altres amics. T’hi trobes al més inesperat, gent de la feina, de l’ex-feina, de la universitat, del curs aquell d’anglès que vas fer un estiu, del grup de danses mediterrànies de fa dos anys, del viatge de les vacances, de... mil llocs. I a sobre, cada nou contacte t’obre una altra cartera de gent coneguda. I total perquè? Doncs per puro cotilleo, ja que poca txitxa en pots treure de les quatre línies que intercanvies amb aquells que fa molt temps que no havies vist o sabies d’ells però que en realitat la seva vida t’importa poc. Però en definitiva el que passa és que sembla que no estiguis en aquest món sense tenir Facebook. I a més a més t'hi enganxes. I espavila que ja vas tard, perquè si encara no en tens quan t’hi posis ja ha sortit una altra cosa.
Quin estres això de la modernitat!
I fixeu-vos que tot i criticar-ho i ser totalment contraria a formar part de qualsevol “ramat” que segueix les modes per inèrcia, aquí estic, amb el meu blog, el meu Facebook i espereu que aviat portaré un pearcing i un tatoo en algun lloc. Encara que potser això ja si que és old fashion.

Ho veieu com cada cop estem més grillats? O què és el que amaguem en el fons?

És evident que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata...

2 comentaris:

  1. Quanta raó tens Laura T.! Tots grillats al Facebook, sí senyora, inclosa jo mateixa... Encara no li he trobat la gràcia, però sí, també tinc la meva pagineta, jeje!

    ResponElimina
  2. Doncs millor que no li trobis perquè enganxa. No deixa de ser una xorrada virtual més, però som així noia, ja ho veus.

    ResponElimina