diumenge, 21 de juny de 2020

ELS VELLS AMICS de Sílvia Soler

Els vells amics - Sílvia Soler i Guasch | Grup62 
El primer que em va captivar d'aquest llibre va ser la portada. Em mostrava aquells vells pinzells que tant em criden i que malgrat tot tan em costa tornar a agafar, tot i que darrerament ho he fet.

Es tracta de la història de cinc joves estudiants de Belles Arts que fan un viatge a Paris per a veure una exposició de Gauguin. Aquest viatge els fraguarà una amistat de per vida que els serà a tots molt important. Amb el pas dels anys aniran configurant les seves vides a nivell professioal i emocional i cadascú farà el seu propi recorregut però sempre, o gairebé sempre,  els acompanyarà el suport dels altres en els bons i en els no tan bons episodis.
El llibre està escrit en un llenguatge planer però cuidat, de lectura àgil i agradable.
Les seves pàgines ens acompanyen en la reflexió de diverses coses:
- la importància de l'amistat
- el pes de la vocació artística
- el condicionament del passat, de la família, dels gens.
- la pressió de les circumstàncies
- la metamosfosi que la maduresa fa en cadascú

M'ha agradat molt. M'ha fet sentir en la pell de diferents personatges en diferents moments del relat, ja que és una història que pot ser molt propera. A mi que m'agrada pintar també m'ha transportat en alguns moments en el que representa omplir una tela envoltat de l'olor a trementina.
M'ha recordat mentre el llegia al llibre del Xavier Bosch, Paraules que tu entendràs. Trobo que són estils propers i la història, sense tenir res a veure l'una amb l'altra, pñresenten certs paral·lelismes.

Us el recomano.

"El Marc parlava de bellesa, d'omplir-se els ulls de bellesa i després pair-la per poder-la retornar al món en forma d'art. La vida consisteix en aquest prendre i retornar, deia. La vida és només això.
I l'Ada se sentia oblidada a matisar-ho i deia que  la vida també és no-bellesa: el dolor, les perdues, el fracàs, l'avorriment. Tot això no és bell i també forma part de la vida."

Tal, qual. Ha sigut un dels llibres del Sant Jordi '20, confinat. Un regal!

8 comentaris:

  1. El vaig llegir l'any passat. Jo també el comparar i una mica amb Paraules que tu entendràs, perquè tots dos em van agradar, però tots dos em van deixar amb les ganes d'anar una mica més a fons de les situacions que plantegen.

    Gràcies per la ressenya i per recordar-lo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com diu més avall el Xavier, són lectures amb les que t'hi trobes bé, suposo que per la quotidianitat de les històries.

      Suprimeix
  2. Jo el vaig llegir fa un parell d'estiu. Després de "L?estiu que comença" de la mateixa autora.
    En tots dos t'hi trobes molt bé.
    No he llegit del Xavier Bosch, "Paraules que tu entendràs", però sí que vaig llegir "Algú com tu" d'aquest autor.
    No sóc un gran "devora-llibres", però coincidim en aquests autors, Laura.

    ResponSuprimeix
  3. Són propers i persones sensibles, una mica com tots nosaltres i per això se'ns fan confortables.

    ResponSuprimeix
  4. Una autora que encara no he estrenat, a la vida no hi ha temps material per llegir tot allò que hi ha disponible o que en algun moment ens crida l'atenció. De moment, no entra en els meus plans, encara que no dubto que pugui ser molt bo. S'ha de seleccionar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, la veritat és que no donem a l'abast amb tota l'oferta que hi ha i també que cadascú té les seves preferències, és clar.

      Suprimeix
  5. N'he llegit varis de la Sílvia Soler, i aquest, com els altres, em va agradar de llegir-lo !.

    ResponSuprimeix
  6. No serà l'últim que en llegeixi d'aquesta autora. Ja me n'han recomanat altres.

    ResponSuprimeix