Hi feien Testimoni de Càrrec. Bé, no se si hauria de dir que hi vam fer.
Sí, jo era a dalt de l’escenari, fent de jurat, en el judici que transcorre en
aquesta història. I tot i que a mi això de fer d’actiu no em va massa, ho vaig
gaudir molt.
Us ho explico bé.
Resulta que la companyia que porta
aquesta obra incorpora un format que dóna l’oportunitat a qui vulgui, a sortir
a l’obra, en el paper de 8 personatges per sessió que són els qui configuren el
jurat que hi ha en el judici que transcorre en la posta en escena de la
novel·la de l’Agatha Christie. És com fer de figurant, és a dir, tu no dius
res, ni fas pràcticament res, només fas “bulto”. Dit així, direu que vaja
gràcia! Però clar, ser allà dalt i veure com es desenvolupa l’obra des d’un
costat que no és l’habitual dona un punt de vista diferent i interessant del
tema. I sentir com el jutge es dirigeix a tu, com l’advocat defensor et
trasllada els arguments que han de donar la innocència al seu client, com el
fiscal et llença una rialla irònica volent-te dir el clarament culpable que és
l’acusat o com el propi acusat et mira demanant clemència, et fan sentir
realment part de l’obra.
En definitiva és una experiència. I com a tal ha
estat molt interessant viure-la. D’altra banda celebro que es tinguin aquest o
qualsevol altre tipus d’iniciatives que donen noves visions i oportunitats
diferents de veure i viure un espectacle.
Visca la cultura i les ganes de fer-la florir.
Gràcies Teatre del Raval!
Ah, i un altre detall: Què difícil és ser jurat i haver de decidir la innocència o la culpabilitat d'una persona, encara que les proves semblin que ho decanten clarament...
Una bona experiència, ser actor per un dia ! I tens raó, que difícil es això de ser jurat ;)
ResponEliminaFelicitats !!
Segur que t'ho vas passar la mar de bé...A mi no m'agrada gaire el teatre, en canvi escrivia obres per els nens les assejàvem entre tots i ell les representaven, perquè penso que és una cosa que els ajuda molt a desinhibir-se fins i tot una vegada vam anar als Lluïsos de Gràcia...Penso que una cosa és el què a mi m'agradi i l'altre el què sigui millor per a la mainada!
ResponEliminaA mi m'hauria agradat que m'haguessin convocat alguna vegada per fer de jurat popular, però a la vida real...
Bon cap de setmana, Laura.
Reina per un dia... que en deien abans.
ResponEliminaSí que deu ser difícil diagnosticar la innocència o la culpabilitat sense equivocar-se. I més quan moltes vegades les proves de la fiscalia són inventades i totalment manipulades.
Ha de ser una experiència molt xula! Segur que el seient que ocupaves entre el jurat era millor que el que t'havia tocat entre el públic. Veure-ho des d'allà dalt ha de ser una passada, més a prop no es pot estar.
ResponElimina