dijous, 26 de setembre de 2019

Una molt crua realitat

Hi ha un tema que en els darrers temps em va assaltant pel camí. És el tema del abusos sexuals i amb especial atenció quan aquests són  exercits a menors. 
La societat està malalta. No dóno crèdit a totes les notícies al respecte d'aquest tema que en el darrers mesos surten dia rere dia en els mitjans de comunicació. Hi ha coses que em fereixen en el més profund de la meva ànima encara que les vegi de lluny. No les puc entendre. No puc entendre que un "mascle" hagi de desfogar-se sexualment forçant a una dona que li diu que no. O que potser no té ni opció a dir res. Ja no diguem si es tracta de criatures, nenes i també nens. Per moltes voltes que li doni o vulgui pensar que només es pot justificar per malaltia mental, el meu enteniment no ho accepta. I el que m'esgarrifa és la quantitat de casos que van sortint perquè ara surt tot el que fa molts anys s'ha anat tapant. I de ben segur que no en surt ni la meitat del que encara es dona avui en dia i del que s'ha donat en el passat.
La primera bomba em va estallar a la cara quan vam tenir a l'escola una nena que va venir nova a P4 i que no parlava, res de res, entenia tot el que se li deia i executava el que tocava però estava bloquejada en la parla. Va passar P5, 1r i 2n. I la nena no ha parlat mai. A casa parlava amb la mare, ens va enviar audios que ho demostraven però a l'escola s'han aconseguit molt pocs avenços. Al cap d'un temps de fer observacions i entrevistes amb la família (amb la mare) vam anar sospitant que hi havia hagut abusos sexuals i que per això la nena estava així i la mare ens ho va confirmar. Finalment la nena ha marxat de l'escola i ara no en sabem res més però el trauma segueix amb ella i segurament hi seguirà temps i temps.
La segona bomba va ser l'any passat quan ens vam enterar que una alumna de 6è feia dos anys que estava patint assetjament sexual per part del seu avi. Molt fort! Un avi que estava fart de venir-la a buscar a les tardes perquè la mare treballava. I s'encarregaven ell i la seva dona, és a dir, l'àvia, de les criatures. Psicòlegs els dos avis. Per al·lucinar! I la mare veient-se en la situació d'haver de denuciar al seu propi pare d'abusos a la seva filla. Us podeu imaginar el trasbals familiar i evidentment també a l'escola.
La tercera bomba va venir quan parlant d'aquesta nena i de la situació amb una altra mestra em confesa que ella es podia posar perfectament en la seva pell perquè a ella de petita li havia passat una cosa similar, l'home de la seva germana gran, un senyor tremendament respectable en el poble i per tota la família l'havia estat assetjant durant tres anys llargs, a ulls cegs de tots els qui l'envoltàven tot i ella haver explicat que li feia. 
Arrel de tot això vaig establir un vincle especial amb aquesta mestra en la línia de fer alguna cosa per a protegir, prevenir o obrir ulls com a mínim en l'entorn més vulnerable en el que ens movem, els nens i nenes de l'escola. Intentem fer moltes xerrades i utilitzen hores de tutoria per intentar inculcar als nens i nenes que hem de ser valents i "denunciar" coses que no volem fer i que persones que a vegades pensem que ens estimen i estimem ens volen fer fer i que a nosaltres no ens agraden... És molt difícil abordar aquest tema. Hi ha coses que no es poden dir obertament i és un treball molt subtil que cal fer sense garantia d'èxit. 
I surten cosetes. Moltes cosetes inesperades. Comentaris de nens que et fan encendre alarmes. Perquè nosaltres som subtils però ells i en aquests temes tan tabú, també ho són.
Cada pam de terreny que volem deixat net, ens fa sortir tones de merda!!!

10 comentaris:

  1. Quines històries... em sembla molt fort que passen aquestes coses, quin món de merda! I que els abusadors siguen persones de la família, o persones que deurien de ser exemples per a la societat... És molt trist. A mi també m'afecta molt aquest tema, no puc amb ell. I no crec en la rehabilitació d'aquest tipus de delictes. No els perdone. Una abraçada, Laura

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es tracta d'un món paral·lel que tots sabem que existeix i que no sabem com abordar. Com més t0hi fiques més te n'adones de la magnitud tràgica i immensa que hi ha per sota del que comença a atrevir-se a surar.

      Suprimeix
  2. Vaig anar als Maristes i sé de què parles. Vaig ser afortunat i de mi no van abusar però vaig presenciar personalment com tocaven les genitals a dos companys.
    Aleshores no es denunciava res.
    Una neboda meva, amb 10 anys va patir abusos sexuals molt greus per part del capellà del seu poble, al Baix Empordà. Després la va amenaçar de mort si ho explicava a la família. A quest mal sacerdot sí que el van denunciar, i l'únic que va fer el bisbat de Girona va ser traslladar-lo a una altra parròquia... de l'Alt Empordà!!.
    Hi ha massa casos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No hi ha congregació que pugui tirar la pedra i dir que ells no tenen cap cas! Em pregunto què senties quan eres petit i veies això, entenies el què passava? ho explicaves a casa? què et deien a casa? I els teus companys que van ser tocats? Què feien ells? Et fa mal remoure això, tot i que tu no fossin víctima sinó només testimoni? Si no vols contestar-me, estàs en el teu dret. I si ho vols fer en privat, també.
      I això de la teva neboda no té perdó! Pocasoltes!

      Suprimeix
  3. Jo tampoc no entenc com tot això pot ser possible... i m'indigna molt. Els nens i les nenes són sagrats ... com s,atreveixen a profanar-los? No hi ha perdó, no, no n'hi ha. I tampoc crec en la rehabilitació.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per molt incomprensible que ens sembli, ni ens imaginem tot el que hi ha amagat d'aquest tema!

      Suprimeix
  4. Em sembla inexplicable que algunes persones necessitin abusar d'altres per sentir les seves necessitats satisfetes. Ja em costa de creure quan es tracta d'abusos a dones, que els homes no es puguin controlar en aquest aspecte, però tenir la necessitat de satisfer-se sexualment amb nens? Perquè a banda d'això hi ha els maltractaments, que ja em semblen prou greus, però abusar de canalla? No, no m'entra al cap. Com suposo que no ens entra al cap a molts, però passa. Per això no s'han d'escatimar esforços per prevenir-ho, per detectar-ho i per parar-los tan aviat com sigui possible. Gràcies per la feina que feu i per tenir sempre un ull posat en això. Tant de bo poguéssiu fer la vostra feina sense haver de preocupar-vos-en.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vull pensar de manera positiva i creure en la condició humana, donar-li un vot de confiança però no se m'allunya gaire el pensament de que la condició humana a vegades és terrible!

      Suprimeix
  5. Tens tota la raó , sembla mentida que es puguin donar aquests casos que si són a nens o nenes, és un trauma per tota la vida i el més fomut és que no et pots refiar de ningú, ni familiars ni gent respectable...
    La llàstima és que a les xerrades sobre el tema segurament no hi van els assetjadors, o potser si, ves a saber!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Et dic el mateix que al Xexu, tot i voler confiar en la bondat de la condició humana, es donen moltes circumstàncies en que aquesta només reacciona de forma inconcebible!

      Suprimeix