divendres, 11 de maig de 2018

Princeses

Entre les criatures hi ha molta bleda soleiada. Entre les mares també n'hi ha unes quantes. I val a dir que inclús entre les mestres. Potser és que jo sóc una mica "burra" però no hi puc fer més. I clar tinc certa tendència a preferir a la gent canyera que a la de canya de sucre.
Fa un parell d'anys tenia una alumna que era d'questes que a mi m'agraden, llesta com una guilla i de les que van per feina. Com sol passar una mica destralera amb les tasques escolars, poc polida però ordenada, eficient i sabent sempre el que té entre mans, responsable amb la feina i treballadora i sobretot amb un cap ben poblat i un molt bon sentit de l'humor. La líder indiscutible de la classe, la líder de tots els nens. Ells mateixos la comptaven com un més i sovint feien frases com: les nenes faran tal cosa i els nens i la Mar tal altra. 
Un bon dia esperàvem que les nenes acabèssin de recollir i vaig dir irònicament: "uff, les princeses necessiten massa temps per a fer les coses" i ella em va mira somrient i em vam continuar la conversa:
- El meu pare a mi també em diu que sóc una princesa.
- Home, clar, pel teu pare ets la seva princesa!- vaig dir jo.
- Sí, però em diu que sóc una princesa vikinga!
Per poc em pixo! Què bona!
I parlo de 8-9 anys!

Al cap d'uns dies em va venir amb una samarreta d'AC/DC, de la seva talla clar! Pensava que ni en feien d'aquestes samarretes de talla tant petita. Però el millor és que havia anat al concert i tot. I també va anar al dels Rollings Stones al setembre passat. Cada matí quan venia al cole al cotxe escoltava als Rollings "per anar al concert motivada", deia ella.

És un crack! 
L'altre dia me la veig amb aquesta samarreta. I clar, em va sortir de l'ànima: "Mar, m'has de deixar que li faci una foto a aquesta samarreta que portes"-li vaig dir. I ja me la tinc posant! Això és una criatura autèntica. Farà el que vulgui a la vida, és una lluitadora nata. Els porta a tots per on ella vol. Quan es treballa en equip, l'equip en el que hi és ella té l'èxit assegurat perquè ella sap per on s'ha d'anar i què s'ha de fer per aconseguir els objectius que es plantegen. Es ben bé que el caràcter es porta a dins de petit. 
I aquesta pot veritablement arribar a ser princesa si s'ho proposa.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Efectivament, però momés els valents fan història!

      Elimina
  2. Segur que es proposarà altres coses molt més interessants que ser princesa, oi? I se'n sortirà. Tenir el cap ben estructurat i tenir capacitats ens ve donat de sortida o no, però saber què fer-ne amb tot plegat és cosa de cadascú. Li desitjo el millor a la princesa vikinga! M'encanta l'adjectiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de princesa era metafòric. El protocol la mataria! Però trobarà el camí, i tant!

      Elimina
  3. Si que es veu una nena molt espavilada, l'únic perill que hi ha que que s'acabi creient això que és una crac i es miri els altres per sobre l'espatlla!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, la veritat que a vegades una mica s'ho creu, però estic segura que sabrà posar-se a lloc quan convingui.

      Elimina
  4. Esperem que amb el temps sigui princesa de les bones. Així tindrà tot el reconeixement que amb els anys haurà treballat.
    Una crack sens dubte

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta veure la llavor que tots porten a dins! Són molt joves i encara poden canviar però els autèntics ho solen ser des de molt d'hora.

      Elimina
  5. Apunta alt aquesta noia! Prendre les regnes no és gens fàcil a aquestes edats, i menys sent nena, perquè l'entorn no hi ajuda, però sembla que ha passat per sobre de tot, això està bé. Ara només falta que no s'ho cregui massa, que sàpiga mantenir els peus a terra quan les coses li surtin bé, perquè també li vindran coses dolentes i les ha de saber viure de la mateixa manera. Si sap gestionar bé l'ego arribarà allà on vulgui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li caldrà aprendre a gestionar aquest ego que tu dius, segur. Això també es veu venir una mica, però una "bofetada" en qualsevol moment la posicionarà en el lloc adequat. La vida et va arrenglerant!

      Elimina
  6. Per favor, què bo! Existeixen alumnes així? Em pensava que aquest tipus de noies no anaven a les escoles normals que jo freqüento... Me n'alegro per tu per poder coincidir amb ella i que t'ajudi a veure el món amb una mirada diferent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tot arreu hi ha alumnes que no s'obliden. De bons i de cabronets també. I quan dic de bons no necessariament formalets. Jo en tinc uns quants per a no oblidar mai i que m'han donat una guerra que pa què. I al final, ells també es recorden de mi, em consta. O no recordes tu a alguns dels teus profes? (Això em dona idees per a un altre post...)

      Elimina
  7. una noia que ben segur té i tindrà criteri propi que bona falta ens fa !!! a mi també m'agraden més els i les alumnes canyeros/eres

    ResponElimina