divendres, 2 de juny de 2017

La teva presència

Fa dies que em rondes. Dies passats em vas sortir en un d'aquells somnis surrealistes en els que a vegades, i sense saber per què, ens toca passar la nit. 
Fa dies que, de tant en tant, alguna cosa em recorda a tu: un gest, una frase, un somriure, una expressió, una lliçó... com ho enyoro tot allò.
Ahir a la conferència seies al meu  costat, reies amb mi, em criticaves al ponent, engelosit d'ell quan et deia "què bo que és" i sempre amb el teu toc d'humor àcid i intel·ligent . 
Tant clar que tinc que et vaig perdre ja fa molt i encara sento la teva presència amb molta intensitat de tant en tant.
Encara em queda un "somni":

Beautiful dawn - melt with the stars again.
Do you remember the day when my journey began?
Will you remember the end (of time)?
Beautiful dawn - You're just blowing my mind again.
Thought I was born to endless night, until you shine.
High; running wild among all the stars above.
Sometimes it's hard to believe you remember me.

Will you be my shoulder when I'm grey and older?
Promise me tomorrow starts with you,
Getting high; running wild among all the stars above.
Sometimes it's hard to believe you remember me


6 comentaris:

  1. Però és un d'aquells somnis que no cal dormir per sentir-lo, doncs hi és sempre que el necessitem i si convé ens el fem a mida amb el seu consentiment.

    ResponElimina
  2. Reconforta sentir la presència d'un ésser estimat que ens ha deixat.

    ResponElimina
  3. Tots tenim éssers perduts, i en el meu cas, no deixe de perdre'n...

    ResponElimina
  4. Hi ha persones que no les perdem mai del tot perquè les duem a dins molt ben guardades.

    ResponElimina
  5. Sort que tenim la possibil·litat de somniar desperts quan necessitem recordar...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  6. el que duem al cor és inesborrable ....

    ResponElimina