dilluns, 29 de maig de 2017

Fer entrar la lletra


Ja fa uns anys que “per decret llei” a l’escola s’ha de garantir que els nens llegeixin un mínim de 30 min al dia.
Cada escola ha buscat la seva solució al tema. A la meva es fan 10 min a les entrades del matí i la tarda i 10 min al pujar del pati. Segons l’establert pel claustre aquests llibres han de ser triats pels propis nens perquè es tracta de que li agafin el gust a la lectura i una bona manera es deixar-los llegir el que a ells els agradi. Jo no hi estic del tot d’acord en tot això i a més podria inclús justificar que portada aquesta pràctica amb determinats estils es generen moltes altres coses però no precisament que els nens li agafin gust a la lectura. Llavors, i com que no em puc saltar la norma, utilitzo les meves estratègies per intentar assolir realment l’objectiu. Afegeixo a la biblioteca d’aula alguns llibres infantils meus i els recomano algunes altres lectures que poden trobar a la biblioteca i m’invento activitats perquè del que llegeixin en treguin suc i tant si els ha agradat com si no, ho puguin valorar.
A vegades també em trobo amb que els he de suggerir la no lectura de certes coses que porten de casa, no sé si amb la supervisió dels pares o no (aquest seria un altre gran tema per a tractar) perquè hi ha coses que més val fer-les quan toquen. Tot i que m’he trobat amb comentaris tals com: “Mi padre me deja”. Als que no se si encertadament o no he contestat: “Pues si tu padre te deja léelo en tu casa”.

Un dels molts de la col·lecció
La darrera adquisició en la que hi he hagut d’intervenir ha sigut aquesta:

Primer una nena en va portar un. Qual se’l va acabar li va deixar a un company i ella en va portar un altre. I així fins que ja esperen torn la majoria dels de la classe per a llegir-los. Amb tant de moviment al respecte en vaig fullejar un un dia i veient del que es tractava els vaig donar treva fins al següent cap de setmana dient-los que després ja no en volia veure circular cap més per la classe.

Per assegurar-me’n de que no havia estat una qüestió fora de lloc me llegit el nº 1 i 2 de la col·lecció i em ratifico en el que vaig dir, amb tot coneixement de causa.

Es tracta del dia a dia d’un nen entremaliat que es passa el dia fent-ne de tots colors a l’escola i a casa: falsificant notes dels pares a l’escola i de l’escola cap als pares, insultant als companys que no són del seu clan, burlant-se de tot els professors, parlant malament de la seva germana gran, etc. Tot això amb un text que dista molt de ser literatura. Per tant poc model adequat de lectura se’n pot treure d’aquí, així que si als pares els hi està bé, a mi també m’està bé que ho puguin llegir a casa, però no a l’escola.

Tot pot ser que algun pare vingui a queixar-se de mi a la Direcció per l’assumpte, que tot podria ser!
Temps al temps!




5 comentaris:

  1. Aix... quines coses... podria ser que es queixés algú, sí, però val la pena arriscar-se per fer el que creus que s'ha de fer: que és educar criatures...

    ResponElimina
  2. és molt difícil motivar-los i que al mateix temps els interessi alguna cosa decent, però no hem de baixar la guàrdia mai.

    ResponElimina
  3. Bé, podríem discutir del tema, però tinc les de perdre fent-ho amb una docent, és clar. A mi em sembla bé que els nens i nenes llegeixin el que vulguin, sempre i quan els sapiguem explicar que el que llegeixen és ficció, i que si intenten portar a la realitat el que llegeixen als llibres les conseqüències no seran bones. A priori, la idea de 'prohibir', o de bloquejar, em sembla pitjor que la d'ensenyar què s'està llegint, però deu ser més difícil, suposo. Perquè si ens posem tiquis-miquis, conec qui no deixa mirar Doraemon als seus fills pels valors que transmet... i els llibres de Daniel el Travieso no devien distar tant d'aquest que descrius, però a l'americana.

    ResponElimina
  4. Trobo que tens molta raó, de vegades és perillós deixar els nens al seu aire, em sembla que en nom de la llibertat d'escollir, potser que no triin
    sempre el més adequat, penso que educar també vol dir "orientar"...La resposta que li vas donar al nen, em sembla molt encertada!
    Bon vespre, Laura.

    ResponElimina
  5. Fins ara es feia tot el contrari, obligar als nens a llegir alta literatura, que si el siglo de oro de la literatura espanyola i ja veus quina gràcia li podia fer a un nen això, no m’estranya que actualment tants adults avorreixin la lectura. Primer que llegeixin, i s'enganxin a llegir, després ja els reconduirem cap a la bona literatura.

    ResponElimina