dimarts, 7 de juny del 2016

Camí a casa

Com cada divendres enfilava el camí cap a casa. 
Durant la setmana treballava a Barcelona però quan arribava un dia de festa no sabia passar-lo a un altre lloc que al poble on havia nascut i on s'hi sentia tant arrelat que no podia deixar d'anar-hi ni un cap de setmana.
L'espectacle sempre era garantit, quan no era la verdor dels camps de blat a la primavera era la grogor dels mateixos camps abans de segar i sinó la terra ben pentinada de després esperant la nova sembrada. A l'hivern les gebrades de bon matí també feien emmudir, així com les boires, que tothom odiava. I els cels eren sempre un escenari de fons impagable.
Sempre era bo viatjar i gaudir del paisatge, menys de nit. La negra nit li feia por. Així que apurava el dia per no trobar-la i en aquelles hores baixes és quan el cel oferia els seus millors moments. Cara a ponent, el sol encara reflectia la seva llum i maquillava els núvols que havien sortit a passeig i que acariciaven els turons on hi havia casa seva.

7 comentaris:

  1. La terra el crida, i fins i tot els núvols el vénen a rebre. Com pot abandonar aquest espectacle i quedar-se a la ciutat?

    ResponElimina
  2. Molt bonica aquesta descripció del paisatge, que podem veure si anem al poble, sigui a la plana, o a la muntanya...
    A mi tampoc m'agrada conduir de nit!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. les arrels sempre et recorden de on ets i on és casa teva. Bona imatge i descripció.

    ResponElimina
  4. A mi tampoc m'agrada viure a la ciutat, el poble és el meu tresor i, els continus canvis de colors en els paisatges, els llums de l'alba o el capvespre o contemplar els estels a la nit, no tenen comparació amb res de la ciutat.

    ResponElimina
  5. La ciutat li dóna el menjar, però el poble i el seu paisatge sempre el fan retornar a les arrels.

    ResponElimina
  6. Sempre és bo tornar a casa, de vegades no és necessari que sigui al camp, tornar aalà on tens les arrels és lo que t'omple.
    Tot sembla diferent, el cel és més blau, les flors més acolorides, la terra fa un altre olor, la gent és més simpàtica ... i així podríem seguir sense fi.
    Bon relat, nina.
    Aferradetes!

    ResponElimina
  7. Retornar al teu espai natural et fa gaudir el paisatge, en aquest cas, els núvols maquillats de llum del sol.

    ResponElimina