divendres, 22 d’abril de 2016

Trencar amb la parella 2.0

Demà és Sant Jordi i ha de ser més un dia de fer parelles que no de trencar-les i potser aquesta entrada no és prou dolça per l'ocasió però l'època dels dracs i els prínceps i les princeses està mooooolt superada.

El tema és que fa uns dies sentia per la ràdio una nova paraula, de fet un nou verb, que per cert no recordo quin era. Es tractava de l'acció per la qual quan tu trenques amb una parella vols fer desaparèixer el rastre de tot el que et lligava amb ella.

Abans quan tallaves amb una parella de la qual no en volies saber res més ni en pintura només havies de fer desaparèixer les fotografies d'aquella persona o les que hi sortíeu els dos. Aquest gest jo no l'he entès mai massa, perquè penso que encara que decideixis en un moment donat que amb aquella persona no hi vols tenir res més, el que hi ha hagut fins llavors ha existit i no cal voler esborrar res, hagi estat un error o no. I de fet, encara que desapareguin els vincles materials, els altres poden estar latents sempre.
Sempre he trobat molt absurd veure fotografies retallades enganxades en àlbums. Potser aconsegueix l'efecte contrari, sembla com si hagessis de donar explicacions de perquè justament aquella foto està tallada.

Però ara, com tot es penja en un fotimer de xarxes socials i tot navega en núvols per internet i demés resulta que és una feinada voler esborrar el rastre que va quedant a tot arreu. I per aquesta acció que abans no existia s'ha hagut de crear, obviament, un nom. 

Mentre intentava documentar-me una mica per a fer aquesta entrada m'he assabentat de les diferents eines i aplicacions, no sempre amb èxit assegurat, que hi ha per aquesta tasca i de les diferents empreses que es dediquen a aquesta labor quan tu no te'n pots acabar de sortit tot sol. Tota una feinada, ja us ho dic! 

Per tant, si ets dels qui després de trencar amb algú, en vol esborrar el rastre de la seva vida, més li val que no comenci a penjar fotos per aquí i per allà dels passos que va fent perquè és difícil controlar el descontrol. Aquestes coses se'ns solen escapar de les man.

L'altra opció és la de pensar dels errors se n'aprèn molt i que les experiències i el que portem a la nostra maleta és el que ens han portat fins on som, no?
 

8 comentaris:

  1. M'has deixat encuriosida amb el verb, que jo no conec... A veure si algú altre que apareixi per aquí el sap...

    En XeXu, per exemple... Ei! XeXu, si te'l saps ens el diràs, oi?

    No m'imagino haver de contractar una empresa que esborri rastres... Mare meva, quina feinada!!!

    Amb la quantitat de fotos que penja la gent!!!

    ResponElimina
  2. No sóc dels que penja fotos personal per les xarxes, de fet no tinc ni facebook, però opine com tu, si has tingut una vida amb alguna persona, després no seria dels que retallarien fotos ni esborraria rastres...

    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. són coses del temps actuals ....entre el llibre de cares, l'instagram i tota la pesca es dificultós i gairebé impossible esborrar rastres encara que també trobo que el rastre és el que et deixa el temps compartit amb la persona ....ara em ve al cap una alumna meva ( són més grans de 18) que es va assabentar que el novio l'havia deixada pel facebook ves per on

    ResponElimina
  4. Jo també penso que les coses millor deixar-les com estan, amb el temps ja s'obliden...Això de trencar fotos que tu expresses tan gràficament, tampoc m'ha agradat mai....Si hi ha hagut moments feliços, perquè no guardar-los? Algun dia ens poden fer companyia!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. si tothom esborrés els erros comesos, només tindríem la meitat de la nostre història. Un ex. és part de la nostre vida, bona o dolenta l'hem viscut i encara que esborrem les imatges sempre queda el record.

    ResponElimina
  6. Sóc partidari de no anar penjant tota la vida i totes les autofotos que ens fem a totes les xarxes. No per res, però és que ningú n'ha de fotre res. Però encara que no vulguem, alguna en pengem. Si és així, mira, a la xarxa tot té una vida mitja molt curta, per tant segur que no n'hi ha per tant, ja passarà. Ara, que si ho has penjat tot, serà més difícil que ho oblidis després, perquè contínuament t'estaran apareixent les imatges.

    Grans dilemes de les xarxes socials, mira si ens adaptem als nous temps que ens preocupem d'aquestes coses, igual de què passarà amb elles quan morim. Serà que no tenim altres problemes pitjors...

    ResponElimina
  7. Hi ha gent que es així, que una relació que acaba ho consideren un fracàs, com que deuen ser éssers perfectes no toleren això de fracassar i per això amaguen les proves, ridícul tot plegat.

    ResponElimina
  8. M'inclino per la segona opció. Mai he sigut de voler "esborrar" coses, "A lo hecho, pecho" deia la tieta Cecilia, i trencant fotos no s'aconsegueix l'oblit.

    ResponElimina