dissabte, 2 d’abril de 2016

...Que el sol faci el dia molt més llarg...

En dies grisos i ploraners com el d'avui se m'encongeix el cor i em torno de llàgrima fàcil. Avui, i no sé exactament per què, especialment.
Venia cap a casa i m'han començat a venir records, tristos la majoria. I dels alegres només en sentia melangia.

I algú m'ha vingut al cap. Avui, precisament avui. Com anyoro certs moments!

El paisatge era bonic, el Montseny a una banda i el Corredor per l'altra estaven coronats de núvols, com si algun menut hi hagués enganxat pigotets de cotofluix pels cims de les muntanyes i també per les valls. Però les llàgrimes m'ennuvolaven la vista.


Un mal dia. Massa humitat per tot arreu. 
Sort que algun altre dia tornarà a sortir el sol.
Sempre torna a sortir el sol.

16 comentaris:

  1. El cel plora i a la terra entomem les llàgrimes.
    No ofeguen, a vegades alliberen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant. Després d'un bona plorada a vegades et sents com a nou.

      Elimina
  2. Jo també penso que les llàgrimes sovint són alliberadores i penso com tu, que sempre torna a sortir el sol...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només faltaria! Tot és cíclic en aquesta vida i n'hi ha per tot, un dia o un altre.

      Elimina
  3. Tens raó, sempre torna a sortir el sol.
    A vegades les melangies ens envaeixen. Sé exactament què vols dir, perquè dectant en tant també em passa.

    Tots tenim dies i dies, diferents i diversos.

    Té raó en Xavier: a vegades les llàgrimes alliberen... No ens hi amoïnem gaire i endavant les atxes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, sempre fent el cor fort i a tirar endavant!

      Elimina
  4. Tens raó, hi ha dies que sense aparent motiu, tenim la llàgrima fàcil. Els records estan a les nostres vides, positius i negatius, aquests dies grisos s'omplen de records tristos i els alegres només fan pensar en que els vam perdre i que potser no tornen. Però també la mateixa vida ens ha mostrat que al final, per dur que sigui l'hivern, la primavera arriba i el color torna a cobrir la nostra existència. Així que sempre endavant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final, l'aigua també és vida. Així que hem de veure-hi a tot la part positiva.

      Elimina
  5. No sé per allà a ca teva, però avui ens hem llevat aquí amb un bon solet que ja pinta el dia d'un altre color. A veure si és més propici, i tenim un bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meteorologia interior no va sempre a compàs de la de fora!

      Elimina
  6. si per sort sempre torna a sortir el sol...és curiós no només et passa a tu ...la pluja sembla demanar alguna llàgrima....i la nostàlgia ens plou damunt del cor ...però torna el sol i el somriure

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que també influeix el ser dona, la lluna... i totes aquestes coses que encara que semblin tòpics tenen la seva part de raó.

      Elimina
  7. Hi ha dies que tot es conjura per fer-nos sentir tristos. Els dies grisos són molt propicis per sentir l'enyor i la melancolia.
    Però, afortunadament, després sortirà el sol.

    ResponElimina
  8. Vaig llegir-te mentre estava a Togo i tu em llegies. Avui he tornat a casa teva mirant si el sol ja havia sortit però segueixo veient que està ennuvolat. Si té de ser franc a mi els núvols i la pluja m'agraden, però només quan mullen per fora i no quan la humitat és metàfora dels nostres sentiments. Torno a ser fora, no tan lluny com aquestes darreres setmanes, però demà tornaré a casa, just al peu del Montseny sempre colgat de núvols grisos. Aferradetes (robat a sa lluna).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per passar. La veritat és que encara que ara no estigui com un carrer en festes el nuvolot ja ha marxat. Si no escric és més per falta de temps que una altra cosa.

      Elimina