dimecres, 1 de juliol del 2015

Vacances?


Avui comença el que tothom suposa que són les vacances dels mestres. Si hem fet tot el que ens tocava ja no ens cal tornar a l'escola fins el dia 1 de setembre. Jo de moment avui aprofito per a fer la reflexió de final de campanya. 
Aquest curs ha anat força bé. He acabat el cicle amb els nens amb els que el vaig començar i la valoració conjunta de tot el que hem fet, el que han aprés, el que han viscut, el que han crescut i el que han gaudit, ha estat positiva. He rebut la felicitació per part de molts pares i això és un premi que no té preu, sobretot perquè no sempre és així. Sol ser complicat trobar l'equilibri entre l'exigència i la permissivitat necessària per aconseguir els objectius i que tothom hi estigui d'acord. La nostra és una feina en la que tothom s'atreveix a dir com hem de fer les coses, sembla que qualsevol té masters en psicologia, pedagogia, educació, etc.
El dia a dia amb els alumnes no és fàcil. Ni, a vegades, tampoc ho és el dia a dia amb els pares. La diversitat a l'aula és complicada. La situació social general afecta també, i com que aquesta situació no és bona, doncs l'afectació és negativa, és clar. Les interferències amb la política sense tenir en compte la pedagogia suposen molts pals a les rodes. Les mancances eficients i efectives del nostre patètic sistema educatiu tampoc ajuden gaire. I així podria fer una llarga llista de despropòsits que en acompanyen en la nostra tasca. Però amb això no avançaríem gaire.
Les ganes de tirar els projectes endavant, la il·lusió de poder ajudar a formar bones persones i ensenyar-los a pescar perquè tinguin eines de supervivència pel seu futur superen l'hostilitat inicial i dins de cada aula es treballa el millor que es pot. Dins la meva aula hi creo el meu món, el nostre món, meu i dels meus alumnes, i faig que el viatge de setembre a juny sigui un petit viatge cap a Itaca.
Motivar-los a estudiar, crear-los hàbit en la lectura, ajudar-los a saber triar a cadascú el que millor li va, encuriosir-los per despertar en ells el cuc pel coneixement, contagiar-los el gust per la feina ben feta, ensenyar-los a esforçar-se per aconseguir fites, donar-los seguretat i confiança en sí mateixos, ensenyar-los a aixecar-se després de caure, ajudar-los a créixer. Tot això i algunes coses més. Tot un viatge cap a Itaca, ple d'aventures i ple de coneixences.
I demà, quan ja hauré reflexionat prou sobre el curs acabat, començaré a reflexionar sobre el curs que ve, perquè com us podeu imaginar, el cap no descansa en aquesta feina.


12 comentaris:

  1. Enhorabona per la feina feta... Segur que els nens i pares et recordaran com una bona referència.

    Jo me'n recordo molt dels mestres que més van ajudar als meus fills. I ells també se'n recorden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la benzina que fa funcionar el motor. Si no fos així podria arribar a ser molt frustrant. Però penso que sempre la bona feina té la seva recompensa.

      Elimina
  2. Tant de bo que el curs que ve puguis fer, pugueu fer, un balança com a mínim tan bo com el que ha acabat.

    ResponElimina
  3. Has fet una excel·lent reflexió...Sinó t'importa, jo la signo!
    Petonets i bones vacances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta que la signis. Tu saps molt bé de què parlo.

      Elimina
  4. Això que descrius és la vocació. Estic segur que hi ha mestres i professors que van allà, donen les seves classes, i no s'hi trenquen massa el cap. Però aquells que ho viuen, superen totes les adversitats, que són moltes, perquè els agrada el que fan, i perquè saben que és molt important. I alguns també pensem així, la vostra feina és molt important, i veure que hi ha docents que s'ho prenen realment a pit, em tranquil·litza molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, hi ha de tot. Però jo ja fa temps que em preocupo de la meva feina. Hi ha coses que et superen. En el claustre sóc una mica "la mosca cojonera" perquè no callo, i "denuncio" les coses que no es fan com s'hauria. Si volem que l'escola tiri endavant, algú s'ha d'arremangar! I t'asseguro que a mi no em cauen els anells!

      Elimina
  5. Teniu una gran responsabilitat a les vostres mans...esteu formant al futur. Hauríeu d'estar més ben reconeguts i que consti que no sóc de la branca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això s'hauria de reconèixer des d'on caldria. Tenim la societat que tenim i les coses encara han de canviar molt per encarrilar-les cap a una societat de futur sana i amb empenta. Jo no perdo l'esperança i, malgrat tot, faig el que està a les meves mans per aconseguir l'objectiu.

      Elimina
  6. En aquest viatge a Itaca, jo remo al teu costat, Laura. Me fibles en cor en reconèixer el que escrius com el que penso.

    Un petó ben fort, mestra, amiga, còmplice!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més serem, més fàcil ho tindrem per avançar i vèncer als monstres!
      Un petonarro.

      Elimina