dimarts, 14 de juliol de 2015

Troballes...inoportunes?


Passa alguna vegada que buscant, endreçant o canviant de lloc coses que no tenen gaire moviment apareix un racó, una caixa, un sobret... Obres innocentment per veure que hi ha dins i hi trobes alguna cosa que et deixa fred, que t'agradaria no haver vist o llegit, que t'acaba de fer una fisura de dalt a baix, que ja no serà el mateix a partir d'ara. I no només això. Ara tens un altre problema: decidir i afrontar el que fas amb aquella informació.
Ja tenim feina! 

13 comentaris:

  1. Seguir vivint la vida amb alegria. Ningú no és perfecte, ni els nostres éssers més estimats, ni nosaltres mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva postura. Tot i que això és fàcil dir-ho des de fora. Una altra cosa és mantenir-se així de ferm segons la troballa!

      Elimina
  2. No es pot tenir secrets, perquè al final sempre acaben sortint a la llum, i llavors és pitjor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, qui estigui completament lliure de secrets, que tiri la primera pedra!

      Elimina
  3. Ja tenim feina i segons sembla feina de la més important.

    Però m'agrada el comentari d'en Xavier: ningú és perfecte. No capficar-s'hi massa si és possible

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que li és més fàcil afrontar segons quins assalts de la vida. A mi em vull la sang massa fàcilment i no ho puc evitar.

      Elimina
  4. Aquí tenim una bona solució per desfer-nos d'aquestes coses..Les fogueres de Sant Joan!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foguera pot fer desaparèixer les evidències però no els records, les emocions, etc.

      Elimina
  5. És difícil opinar sense saber de que va tot plegat. Però el consell d'en Xavier és molt encertat: la vida continua i ningú és perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'hi ha d'intentar posar seny però ningú és de pedra i el primer cop s'ha d'entomar en fred o en calent, cadascú tria.

      Elimina
  6. Endavant, amb les atxes enceses, no?

    :-)

    ResponElimina
  7. Costa fugir d'una cosa que tens a casa, oi?

    ResponElimina