dimarts, 2 de juny del 2015

Que tot forat tingui un pedaç!

Avui m'han de fer una prova mèdica i passo el matí preparant-me per la mateixa. Ja només la prova em fa por però encara me'n fa més saber els resultats.
Espero que sigui només una rutina, una prevenció, i que no en surti cap sorpresa d'aquí. Però el cap no para. 
D'entre les voltes que hi  he estat donant, hi era la d'anar-se fent gran, poc a poc i dia a dia, però fent-se'n. Perquè els anys passen per tots, per molt esperit jove que tinguem o vulguem tenir molts. L'esperit és una cosa i el cos una altra.

No ens ofeguem en un got d'aigua
Ahir vaig veure la notícia de la dona més gran que hagi acabat una marató. Una àvia de 92 anys, amb un càncer superat  i que va començar a córrer als 70 anys. "Encara hi som a temps!"- vaig pensar. Però la veritat és que jo no m'hi veig gaire fent maratons a aquestes alçades. Espero que la gran marató sigui aguantar encara molts anys al peu del canó i anar-ho podent explicar. 
Amb tot el que hi ha avui en dia, fa por haver d'anar al metge. La salut és clau. I moltes vegades incontrolable.
I avui m'ha donat per a pensar que d'aquí en endavant ja comencen a sortir cosetes. Petites reparacions, algún que altre pedaç, alguna peça de recanvi... i visites molt més sovint a cal metge. És un dels preus de l'edat i sobretot que sigui només preu de l'edat tot això.
I com que no hi ha mal que per bé no vingui, gràcies a això he tingut un moment per a obrir la finestra del bloc perquè hi corri l'aire, que ja feia olor a resclosit. 

11 comentaris:

  1. Molta sort en la visita a cal metge.
    La vida, encara que sigui apedaçada, val la pena.

    ResponElimina
  2. Ens fem grans, malgrat l'esperit.
    Realment l'únic que canvia és que ens hem de mimar més i això no és res dolent, nina.
    Mirem-ho des d'un altre punt de vista, hi anem perquè ens diguin que encara hi som a temps.

    Força i endavant!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. Confio que anirà tot bé, suposo que hi ha proves que ens deixen una mica neguitosos per la implicació que pot tenir el resultat. Espero que en aquest cas serà com dius tu, com a molt una petita reparació. Més que el fet de fer-me gran i anar esgotant el temps, el que porto malament és pensar en aquest deteriorament que dius. Sempre he estat molt animal i he escoltat poc el cos. A causa d'això, és possible (no direm probable perquè no m'atreveixo) que ja tingui dins algun dany que sigui irreparable a hores d'ara. Tard o d'hora ho sabré, però no tinc cap ganes, almenys per ara, de tenir més cura amb el que faig o deixo de fer, menjar, beure o dormir.

    Molts ànims, ja ens explicaràs...

    ResponElimina
  4. Doncs això que ja t'han dit: molta sort i mirem de no preocupar-nos abans d'hora...

    Jo sóc de les que em cuido poc. I ja toca començar a aprendre'n una mica. No cal fer maratons i menys als 70 anys. Tot just una mica de bondat.

    ResponElimina
  5. De vegades no vas al metge, perquè no et trobin res...Les probes sempre són un pal, però has de ser optimista i pensar que tot sortirà bé. L'espera d'un diagnòstic es sol fer inacabable, però quan veiem que tot està bé, pensem que no s'ha de patir abans d'hora...
    Espero que la proba surti d'allò més bé i puguis fer , no maratons, però si el què t'abelleixi.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. si tens raó encara que l'esperit sigui jove el cos comença a tenir pegues, esperem que menors, i que es puguin arranjar oi? t'entenc a mi això dels metges no em fa ni mica de gracia .....al capdavall sempre ens podem fixar en aquesta iaia que mira tu una marató ! i amb 92 anys tota una proesa ...dius que no estàs per maratons ...mai se sap ....ella va començar als 70 encara hi som a temps de preparar-nos....que la prova sortí amb un bon resultat favorable i no sigui res ....
    salut .....mira si ens fem grans que jo en faré una altre any més dintre de poquet
    abraçades

    ResponElimina
  7. com si fóssim vehicles hem d'anar passant les ITV per controlar que res es mogui més del compte.
    Sense por i sort.

    ResponElimina
  8. Jo, que ja fa temps que em vaig fent gran, procuro viure el dia a dia, sense pensar gaire en el futur, encara que hi ha moments que és inevitable pensar en el pas del temps i en tots els inconvenients que això comporta s'ha d'intentar no encaparrar-s'hi.
    Que vagi tot molt bé, Laura!

    ResponElimina
  9. Amb retard, com sempre, però ara que ja has superat la prova, doncs no li dónes massa importància a aquestes petites coses, i com bé dius, ací cal estar, al peu del canó.

    Tot quedarà en res, ja ho veuràs...

    Si alguna cosa necessites, ja saps com localitzar-me pel canal privat ;-)

    Forta abraçada!!!!!!

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots pels vostres ànims. La prova ja està feta. Primera etapa superada. Ara queda la part més dura, l'espera de resultats. Segurament no serà res important. Però realment, l'espera desespera.

    ResponElimina