divendres, 12 de juny de 2015

Anar de comunió


Feia temps que no em tocava anar a un acte d'aquesta envergadura.  Però aquest juny m'ha tocat!

No se si sabré explicar el que em va fer sentir tota la parafernàlia que vaig veure.
No entenc com encara a aquestes alçades la gent celebra aquestes coses si no creu en res.
No entenc com el capellà s'ha de veure obligat a cridar l'atenció durant la cerimònia pel lamentable espectacle i falta de respecte del "públic" cap a la celebració.
No entenc els comentaris de la gent en resposta a la recriminació del capellà a nens que cridaven i a pares que no els feien callar impedint que s'escoltés el que es deia des de l'altar.
El que si entenc és que algú no combregui amb aquesta fe. Però això no hauria de ser sinònim de mala educació i absència de valors.
Doncs lamentablement així era. Els únics que estaven pel que tocava eren els pares dels nens que feien la comunió i que d'altra banda la majoria no trepitjarà més l'església si no és per anar a la d'algun altre familiar. Els parents, amics i coneguts diversos eren uns domingueros del tercer al quart. Hi havia gent whatsapeant, nens jugant a la PSV o amb tablets, gent parlant del que fos, i obviament uns quants professionals d'estar pendents només de captar el moment estelar de les criatures...
Vaig entendre quan el capellà va tancar els micros i va continuar la cerimònia a cappella només pels de la primera fila que eren els qui estaven seguint l'acte i vaig sentir vergonya aliena quan uns quants impresentables, creient-se amb el dret de sentir-se indignats, van aixecar-se i van recriminar aquesta actuació del mossén.
Ai si Jesucrist aixequés el cap!

9 comentaris:

  1. Potser els faria a fora com els mercaders del temple.

    Jo no sóc creient i els meus fills no han fet la comunió, però crec que aquestes cerimònies mereixen respecte. Com a mínim ja qie s'hi posen a fer-ho, fer-ho amb dignitat...

    En fi, que les persones humanes no tenim arreglo, tots plegats som bastant penosos... Un a un, a vegades encara quedem mínimament bé.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, penso que per els creients és un una celebració molt important...Per els no creients, només és una festa com pot ser un aniversari, però penso que tenen la obligació de respectar les creences de qui els ha convidat...Costa ben poc ser educat! Però avui dia molta gent tampoc ho fa perquè cregui massa, hi és un contrasentit, perquè després no posen en pràctica res del què sembla que tocaria...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. La d'anys que no sentia a parlar de comunions! Bon complement al post que vaig fer jo sobre bodes, també em sembla un espectacle esperpèntic, i si a sobre tothom se'l pren a conya, perquè en realitat són molt pocs a qui importa, els nens els primers, encara li veig menys sentit. És només una festa per mudar el nen i fer-li regals. Més que un acte públic i notori, aquells que hi creguin de veritat l'haurien de celebrar de manera íntima, amb poca gent, no passant els uns rere els altres, i així se centrarien en el que toca.

    Va vinga, qui s'anima a parlar de batejos per completar el triplet?

    ResponElimina
  4. Horrible!!! Jo avui estic escaquejant-me d'un bateig!!!!

    Passe totatl d'aquests actes des de fa anys.

    Salutacions!

    ResponElimina
  5. quan els meus varen decidir ells mateixos no fer-la, les vaig preguntar el perquè d'alguns companys seus que si la feien (pocs). La resposta va ser, per els regals i la festa.
    Altre cosa és saber-se comportar allà on vagis, que molta gent ho té com a assignatura pendent

    ResponElimina
  6. Tenir fe és molt difícil. Si ho pensem fredament, és pràcticament impossible fer entendre a una criatura que en aquell bocí de pa rodó, blanc i primet, i hagi el cos de Crist.
    Penso que si no s'hi creu val més no fer-ho.

    ResponElimina
  7. tens tota la raó , és difícil ser coherent ja ho sé però vaja si fan la comunió i no hi creuen que no la facin seria el més honest, ara bé si la fan almenys com ben dius tu que hi hagi respecte i educació , estem perdent les formes i les bones maneres

    ResponElimina
  8. Sigui l'acte que sigui, la manca d'educació no té cap justificació.
    Si no hi ha tolerància, respecte i educació no ens queda res com a persones.
    I com pots veure no parlo de fe.

    Aferradetes i molt bona nit!

    ResponElimina
  9. Carme: M'adono que cada vegada la gent sap més que vol dir respecte. I això ja no és culpa ni del Wert ni de ningú més que de les pròpies famílies. No sé quina és la baula que s'ha trencat però tenim molta feina per a cobrir mancances.
    M. Roser: Aquest és el problema, que avui en dia s'ha perdut el sentit de "ser educat" i en lloc de costar poc, com tu dius, costa un imperi.
    Xexu: Quan les coses perden el seu sentit, passen a ser absurditats i ja no vull ni dir el nom de qui les recolza.
    Dissortat: Jo aplaudeixo als qui per principis passeu. El que em posa malalta és veure els qui s'equivoquen de local, i em molesta la mala educació de la gent. Si anessin a fer una cervesa al bar seria més profitosa per tots.
    Joan: Aquest és el tema, aquesta assignatura pendent que es deixa tant evident en aquests actes i en tants altres.
    Xavier: Si jo no discuteixo la fe, només discuteixo l'educació. Que tal com està el panorama no sé avui en dia que costa més de trobar!
    Elfreelang: Són dos temes diferents. Un és el de la coherència dels qui fa la comunió només per la festa i demés. Però aquest només l'apuntava com a colateral. L'altre és el tema del no saber estar en les situacions. De petits no es posen límits i de grans perden el nord!
    Sa lluna: Jo tampoc parlava de fe. És justament el que tu dius: la mala educació no té justificació.

    ResponElimina