El corazón helado

Tot just acabo de llegir les 994 pàg. que configuren El corazón helado. El gruix del llibre fa respecte però un cop començat veus que vas fent de manera bastant àgil i et vas sentint atret per la prosa de l'Almudena Grandes, una autora que m'encanta com escriu. La Grandes té la virtut de saber vestir una història, amb els girs que calguin, barrejant-hi els elements necessaris per fer-te-la sentir: històries d'amor, xarxes de sentiments familiars, introspeccions psicològiques en el comportament dels diferents personatges... tot des d'un punt de vista molt real i quotidià.

En aquest cas és una novel·la que gira en torn de la Guerra Civil, tema del que se n'ha parlat fins a l'avorriment, però crec que ella té la virtut d'explicar els fets que s'ha proposat des d'una perspectiva nova, des de les històries viscudes per les persones i no des de la perspectiva politico-social oficial que se n'ha volgut donar. I tot això ho fa inventant-se unes famílies, inspirades segurament en algunes de reals, i les seves trajectòries segons el bàndol en el que els va tocar viure en aquells moments. La novel·la explica el present d'uns personatges que són com són i on són degut al seu passat, però hi ha moltes coses que ni ells mateixos coneixen. 

La mort del Julio Carrión González i l'arranjament posterior dels temes de l'herència fan que el seu fill Álvaro Carrión i la gestora de les seves inversions financeres, Raquel Fernández Perea, es coneguin i es vegin arrossegats sense voler en una apassionada història d'amor. Aquesta història desencadenarà una sèrie de descobriments sobre les famílies que hi ha al darrere dels dos protagonistes, el pas de les dues per la dura experiència de la Guerra Civil i l'exili amb tot el que això sembla que comporta: secrets, cobdícia, traïcions, i l'evolució de cada família fins al present.

M'agrada la literatura de l'autora, amb un llenguatge ric i unes expressions plenes de metàfores que embelleixen el text sense deixar de ser proper. Unes descripcions molt acurades dels sentiments, del comportament humà, amb situacions extremadament detallades, diàlegs ben trobats, coherents i reals fins al punt de fer-te identificar amb situacions concretes de l'obra.

Tot i que aquesta escriptora té molts fans també té força detractors, sobretot per qüestions polítiques. Jo intento separar facetes i no barrejar la professionalitat amb altres coses. M'agrada l'Almudena escriptora, de les altres coses no és ara el moment de parlar-ne.

Us deixo algun fragment:

“Vi la maleta de los viajes largos encima de la cama y sentí otra vez un espejismo de humedad, el clima de la tristeza, como si al otro lado de las cremalleras o de las hebillas hubiera algo más que ropa, memoria inerte de mi cuerpo, un paisaje ajeno que mis ojos pudieran contemplar desde un lugar distinto al que ahora coupaban en mi rostro.

Una maleta cerrada puede llegar a ser un objeto tan triste como un sueño cumplido, desprovisto de las ilimitadas esperanzas que caben en ella cuando aún permanece abierta sobre una cama. La expectativa de la felicidad es más intensa que la propia felicidad, pero el dolor de una derrota consumada supera siempre la intensidad prevista en sus peores cálculos. Eso pensé yo, eso sentí, mientras abría aquella maleta para enfrentarme a la impecable geometría de mis camisas dobladas, un perfección atroz en su ambivalencia, las manos de Mai doblándolas cientos de veces por los mismos sitios, diez, cinco, un año antes, las manos de Mai doblándolas la noche anterior, quizás esa misma mañana, una sola imagen y dos significados antagónicos. Yo me había preparado para eso, lo había imaginado muchas veces, me había hecho fuerte para soportarlo, porque la alegría no tiene precio. La tristeza tampoco lo tiene, pero mientras buscaba con cuidado, levantando los picos de la ropa para no desafiar al orden antes de tiempo. Adiviné que allí dentro no iba a encontrar lo que necesitaba."