dimecres, 25 de juny de 2014

Desitjos


Collir un papus, demanar un desig i bufar.
"Si marxen tots els plomalls, segur que es compleix!"- dèiem de petits i bufàvem ben fort perquè ens quedés només la tija plomada.
Com si fos tan fàcil que els desitjos es compleixin.
Avui però he trobat aquest tan bonic i me n'han vingut ganes de bufar. No per demanar desitjos, aquesta innocència ja s'ha perdut. Només per rememorar tendres moments passats. Però no, només li he fet la foto i l'he deixat que voli lliure quan bufi el vent o quan algun menut l'enxampi i l'ajudi a somiar.

4 comentaris:

  1. Estàs molt nostàlgica darrerament... però està bé, has deixat el desig per algú altre, tant si es compleix com si no, la il·lusió hi serà.

    ResponElimina
  2. Jo sí que he bufat... ara a esperar!

    Fita

    ResponElimina
  3. Quan jo era petita i bufàvem, dèiem que fèiem volar angelets...
    Em sembla qe no demanàvem cap desig, ens conformàvem amb la bellesa del seu vol...

    ResponElimina
  4. jo també ho feia de petita això de bufar i demanar un desig.....dona per si de cas jo bufaria mai se sap

    ResponElimina