divendres, 10 de gener de 2014

Un vell clàssic?

Me'l vaig comprar al 1981 (uf, qué lluny queda ja!) al mòdic preu de 275 Ptes. perquè esperava que algú me'l fes llegir com a molts dels qui coneixia que l'havien llegit a l'insitut o a la facultat, però a mi no me'l va fer llegir ningú i com que semblava que era una obra d'aquelles d'obligada lectura doncs em vaig fer amb ell. 
I ha plogut molt des de llavors però no havia trobat encara el moment de posar-m'hi. 
Fa poc, un dia em va caure a les mans mentre buscava una altra cosa i vaig dir: “ara serà el moment”. I ho ha sigut. Parlo de “Cien años de soledad” de Gabriel García Márquez.

M'ha costat llegir-lo. L'he trobat farragós. La novel·la explica la història d'una família a través de la qual es veu la història d'un territori, l'evolució d'una societat, el canvi de costums i les transformacions que el pas de les diferents generacions aporten a un lloc concret i a la Història en general. La redacció és complicada per la seva estructura i així en resulta la lectura. Hi ha un joc amb els noms dels diferents varons de la família Buendia que ajuda a confondre més que a una altra cosa. L'enorme descripció de situacions un tan surrealistes justament amb el dibuix d'una societat tancada, tradicional, de fosques creences i ments obtuses i a la vegada barrejat tot amb relats d'episodis realistes fins el punts de que gairebé els pots visionar, van ajudant a passar pàgines per a trobar el desenllaç de la novel·la. El contingut és decadent i cru. Pocs episodis transmeten alegria.
No estan les coses com per a acompanyar-les de gris gratuïtament.
Malgrat tot, al final hi he trobat alguna cosa que puc destacar:
“En el insomnio que les dejaban las malas cuentas, se preguntaban qué había pasado en el mundo para que los animales no parieran con el mismo desconcierto de antes, por qué el dinero se les desbarataba en las manos [...] Aureliano Segundo pensaba sin decirlo que el mal no estaba en el mundo, sino en algún lugar recóndito del misterioso corazón de Petra Cortés. [...] Intrigado con ese enigma, escarbó tan profundamente en los sentimientos de ella, que buscando el interés encontró el amor, porque tratando de que ella lo quisiera terminó por quererla. Petra Cortés, por su parte, lo iba queriendo más a medida que sentía aumentar su cariño y fue así como en la plenitud del otoño volvió a creer en la superstición juvenil de que la pobreza era una servidumbre del amor. [...] Locamente enamorados al cabo de tantos años de complicidad estéril, gozaban con el milagro de quererse tanto en la mesa como en la cama.”
I la més curiosa és l'existència del “sabio catalán”: “Había llegado a Macondo en el esplendor de la compañía bananera, huyendo de una de tantas guerras y no se le había ocurrido nada más práctico que instalar aquella libreria de incunables y ediciones originales en varios idiomas [...] Tras la muerte de Pilar Ternera el sabio catalán remató la librería y regresó a la aldea mediterránea donde había nacido, derrotado por la nostálgia de una primavera tenaz.”

En fi, ja he cancel·lat aquest deure pendent des de feia tant de temps!

6 comentaris:

  1. Doncs jo crec que és un gran llibre, i fa mil anys que el vaig llegir. Pot ser torne a fer-ho...

    Salut!

    ResponElimina
  2. Ja sé que queda malament dir-ho, (al menys sempre que ho he dit m'han contestat això de l'anònim d'aquí a sobre meu) perquè és un clàssic molt valorat per tothom, però jo el vaig llegir, potser fins i tot abans que tu te'l compressis i se'm va fer pesadíssim... la veritat pura i dura, totalment d'acord amb el que tu dius.

    Però mira, no me'n recordava del "sabio catalàn"... ;)

    ResponElimina
  3. suposo que els llibres canvien amb nosaltres no sé quina sensació tindria jo ara si me'l llegís altre cop....quan el vaig llegir ....a mi em va captivar aquesta complexa i enrevessada saga dels Buendía ...vaja que no em va resultar pesat cosa que sí em va passar amb la insostenible lleugeresa de l'ésser del Kundera que vaig rebatejar com la insuportable lleugeresa ....tot va a moment i a gustos particulars

    ResponElimina
  4. Fa molt de temps que el vaig llegir,
    per cert, recomanat per un "hippi", i recordo que em va agradar, perquè el vaig trobar diferent de tot el què havia llegit...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
  5. Anònim: No hi ha manera de posar-nos d'acord tu i jo amb això dels llibres, eh?
    Carme: Em fa sentir menys "culpable" això que dius.
    Elfreelang: Ostres, el que el Kundera també és un pes pesat, eh? Però clar, tots tenim els nostres gustos i les nostres debilitats. I el moment també és important, tot i que jo penso que aquest era un bon moment per a aquest llibre. Què hi farem! Si totes les penes fossin aquestes, oi?
    M. Roser: M'ha fet gràcia aquesta puntualització teva sobre el hippy, que no entenc massa. Hi ha algun problema amb els hippies, que penses que no tenen criteri? En tot cas estic contenta que el susodicho et sorprengués en positiu, no?

    ResponElimina
  6. No, no hi ha cap problema amb els hippys, que precisament eren de la meva època...I tant que tenen criteri, però criteris diferents dels que tenia jo( ni millors , ni pitjors)...Sí, va ser positiu!
    Bon vespre.

    ResponElimina