divendres, 27 de desembre del 2013

La cara oculta del Nadal

Aquestes festes em fan viure un còctel d'emocions. 
Els meus propis sentiments han anat canviat durant la meva vida. Hi ha hagut èpoques en que el nadal m'ha semblat bonic i altres en que m'ha semblat cruel.
Intento mirar la situació des d'una posició objectiva i tot i que li veig una llavor de fraternitat, de pau i de solidaritat en paral·lel s'aixeca la cara fosca de l'ésser humà que ho corromp tot i sura l'egoisme, el consumisme, la vanitat i el malbaratament.
Cap any com aquest he viscut el nerviosisme que algunes persones passen aquests dies, justament perquè sembla que tothom ha de ser més feliç i justament ells no poden ser-ho. Persones amb situacions delicades: nens amb pares separats o sense contacte, persones que han perdut ser molt estimats, situacions dramàtiques de salut, famílies amb recursos zero...
Per molt que pintem els vidres amb cotó simulant els nadals nevats, per molt que vulguem creure en la màgia del Pare Noel i per moltes copes de cava i rajoles de torró que posem damunt la taula, hi ha ferides que no podem contrarestar.
Cap any com aquest he viscut de tant a prop el sentiment de que ja queda poc de tenir a taula a tots els que encara hi havia aquest any. Perquè malgrat que hi eren, ja no hi era l'alegria i la vitalitat de temps passats. I tot i que és llei de vida i que una ja se'n va fent a la idea, el dolor es sent venir.
Dies de reflexió en una societat que a vegades no ho posa fàcil. Dies d'incomprensió per a alguns en veure's embolcallats en situacions que no han buscat. Dol de molts innocents. I això se suposa que aquests dies no ha de passar...
No se si vaig tard però vull, en la mesura del possible, que tinguem tots moments de pau, encara que només sigui per poder entendre una mica més el que és incomprensible i per fer-nos una mica menys de mala sang i pensar que hem de tenir esperança en que tot pugui millorar mica a mica.

8 comentaris:

  1. Jo també he tingut aquesta impresió, i si, dóna molt a pensar, tant que amb el temps serem nosaltres els qui despertem aquest sentiment.
    Llei de vida? Potser si, però això no vol dir que sigui bona.

    ResponElimina
  2. Penso que Nadal sempre és igual, són les persones que el veuen d'una manera o d'una altre depenent, segurament, de les seves circumstàncies personals. Per alguns són dies feliços i per d'altres, dies tristos...
    I mai és tard per desitjar moments de pau i una mica d'esperança!
    Que l'Any Nou et porti petites( o grans) alegries i també esperança en un futur millor.

    ResponElimina
  3. No és només aquest any que en arribar aquestes dates tanquem els ulls i no pensem en les desgràcies d'aquest món. És cert que cada cop hi ha més gent que ho passen malament, però no perquè sigui Nadal, el món s'atura de cop i tot va sobre rodes, si no és en el nostre país serà en un altre, però sempre hi ha gent que pateix en qualsevol època. La situació de cadascú de nosaltres tampoc és massa espectacular, si aquests dies ens despisten una mica mentre pensem què regalarem a aquells que estimem, ja serà alguna cosa. No pateixis que aviat ens tornarem a treure el tel dels ulls.

    ResponElimina
  4. No m'han agradat mai aquestes festes i ara molt menys quan no tinc als meus éssers estimats aprop.
    Intento viure aquests dies com dies normals i penso que potser algun dia puguem ser més feliços, tots.

    Aferradetes, salut i amor!

    ResponElimina
  5. Còctel d'emocions... per a mi sempre ho és el Nadal...

    Esperem que sí que tot vagi millorant ... encara que sigui de mica en mica.

    ResponElimina
  6. Ja saps que deteste des de fa anys el Nadal, i si faig una mica de festa és pel nino. Deixe còrrer aquestes festes el més ràpid que puc i cada vegada m'afecten menys, pot ser, ja manquen moltes persones en la meua "taula", i vaig a "taules" que ja no em causen la menor impressió. Que passe, no espere res més del Nadal.

    ResponElimina
  7. Compartim sensacions i sentiments i pensaments....malgrat tot m'arrapo fort a l'esperança en el genere humà i en les coses bones de les que som capaces i capaços de fer
    una abraçada! si vols riure una mica cap al vespre publico la meva innocentada ( és clar que potser no fa riure)

    ResponElimina
  8. ui, com més temps passa pitjor, els nostres coneguts es van fer grans, malalties, i al final es moren, això si no ens avancem nosaltres abans es clar. Ei, però el nadal es molt maco, eh?

    ResponElimina