dissabte, 3 de març de 2012

El viatge d’en Nicolau.


I del mateix llibre que el post anterior us adjunto un altre fragment-perla:

És curiós. Hi ha moments en la vida que un reacciona d’una manera estranya. Moments que com aquest en lloc de sentir-me feliç, amb ganes de riure, cantar o relaxar-me sense fer res, em poso trist. Com si estigués a punt de perdre alguna cosa que no trobaré mai més, com si veiés marxar algú que estimo molt.
És un sentiment molt dolç, molt íntim, contra el qual no puc lluitar. N’hi ha prou amb poca cosa perquè em passi. Un amic, la mar que se submergeix lentament en la nit, la fatiga d’un dia que ha estat molt bonic, un dia en el qual he estat molt feliç i, amagada al fons de tot, la por de no retrobar mai més un instant que sigui tant meravellós com el que està passant..."

Trobo una molt poètica manera d'explicar aquesta sensació que jo també a vegades tinc i que no sabria ni posar-li nom ni cognom, però que ahí està.

6 comentaris:

  1. No sé si la descripció és encertada o no, però d'alguna manera hem de poder explicar aquesta sensació que jo també visc de vegades, i que veig que és més comú del que pensava. Posar-nos tristos en un instant que tenim motius de sobres per estar contents. Com es menja això?

    ResponElimina
  2. Mare meva, si n'és de comú!

    A mi també em passa algun cop, va a temporades, a vegades em passa sovint i a vegades passa temps que no la sento.

    Jo crec que sempre i continuament perdem coses o veiem a venir que les perdrem, o tenim avidesa de tenir-ne més. Com alguns nens que després d'un dia bonic o d'una estona divertida, ploren perquè no volen marxar del lloc... és només un exemple, eh?

    Com diu el text, a vegades la mateixa bellesa produeix sensacions així. Com una nostàlgia de no poder-la assolir del tot. Com de no poder retenir millor l'instant...

    Jo m'hi trobo en aquesta sensació i la descripció, a mi sí que em sembla molt encertada.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. Les nostres emocions estan de vegades plenes de contradiccions que sovint no podem explicar. Potser són perquè les persones, per si mateixes, també som una mica contradictòries. Crec que és important en aquests moments interioritzar aquests sentiments, aquestes emocions, per esbrinar realment per què reaccionem d'una forma i no d'una altra. Sovint ens trobem amb moltes sorpreses...

    ResponElimina
  4. Ho explica ben bonic i senzill. Veig que tots ens hi trobem...

    ResponElimina
  5. Més ben explicat, impossible. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina