dijous, 2 de febrer de 2012

La Neu: mentre uns la festegen els altres la pateixen


Avui el despertar ha estat diferent.


En la meva anterior entrada era gebre però avui ha estat neu.
Pels qui no hi estem acostumats a tenir hiverns blancs, un dia de neu és un dia de festa. Els nens, i molts de no tan nens, pel carrer, es tiren boles i quan hi ha ja un gruix considerable alguns inclús en fan ninots de neu.
El paisatge queda ben enfarinat i fa bonic.


Però de totes maneres em plantejo el poc festiu que deu representar una forta nevada per els qui habitualment conviuen amb el fred i amb aquest paisatge i les seves circumstàncies.
Es ben bé allò de que les coses són del color del vidre amb que te les mires o també que mai plou (en aquest cas hauria de ser neva) a gust de tots.


1 comentari:

  1. Home, als llocs on estan acostumats a la neu també estan preparats per rebre-la i la deuen viure com un dany col·lateral del seu lloc per viure. Com a les illes britàniques, que plou tots els dies i ningú no porta paraigües. Som nosaltres els que no estem preparats, ens fa gràcia quan neva, però a la que qualla una mica, correm-hi tots!

    ResponElimina