dimecres, 9 de novembre de 2011

L'espectacle és a dalt!

Li'n diuen cabretes d'aquests cotonets!

Dirigir la vista cap al cel és sempre garantia d’algun espectacle per a recrear la vista i deixar córrer la imaginació. Sovint hi dansen els núvols oferint alguna sorpresa agradable.
A vegades el blau del cel, clar i pur, net i llis, també t’atrapa transmetent una immensa pau.
Avui era un cel molt particular, els núvols disseminats dibuixaven un tapís impressionant que m’ha deixat ben bocabadada. A vegades voldria ser núvol jo també i volar, i volar, i volar...

4 comentaris:

  1. I voldries volar amb tot el ramat? Pensa que també podries ser un núvol de tempesta i ruixar-ho tot...

    ResponElimina
  2. Home, jo en tot cas, si volés amb tot el ramat, seria l'ovella negra!

    ResponElimina
  3. Volar amb el ramat, potser no està malament, però ara mateix m'agradaria més ser un núvol gros, blanc, alt com una muntanya, que anés deixant-se canviar la forma pels vents, i volar sol.

    ResponElimina
  4. Quan núvols són cabretes la meua iaia ens deia que plouria. Pot ser abans fora així, però ara ja ni els signes del cel podem creure'ns.

    ResponElimina