Sr. Smith

Sr. Smith, avui m’has fet tan contenta que et dedico aquest post.
Desprès de molts dies i de molta incertesa el teu gest d’obrir una petita finestra m’ha arribat al cor. I no em vull confondre, no et creguis, ja se que tot seguirà com darrerament. Però ja saps que no perdo l’esperança de que tot canviï, millori, s’arregli i pugui a tornar a ser “més normal” per a tothom en un futur.
També he repassat les teves “coses”... no totes perquè ja he vist que no pares. Ho hauràs vist en el Feedjit dels collons que tan us agrada als controladors. No tinc comentaris, encara. He vist que has mantingut aquell vell “relat” sobre el pres que venia a veure cafè a la vostra màquina. Sempre m’havia agradat aquella entrada. T’hi havia fet comentaris que no has mantingut però.
Bé, la primera i general impressió ha estat bona. Vario pinto i sarcàstic, as usual. Per aquestes alçades ja no canviarem! Segueixes sent tu. I de fet és el que vull, que segueixis sent tu, sinó ja no seria el mateix, amb les teves coses bones i les no tan bones.
I per avui, res més Sr. Smith. Et felicito i et dono les gràcies per tot plegat.