dilluns, 23 d’agost del 2010

Et regalo un escenari: Creuar el riu.

Resulta que acabo d'arribar de vacances i em trobo que hi ha gent que no para ni un sol moment. El Ricderiure ha fet una nova proposta per a qui hi vulgui participar. Es tracta de crear escenaris i regalar-los i desprès en aquests escenaris hi haurem de recrear alguna que altra història, però com que l'escenari és un regal, et tocarà envolicar-lo ben bonic i enllustrar-lo perquè faci goig.
Aquí us presento el meu escenari, i el regalo a qui en vulgui gaudir:

S'havien citat a l'altra banda del riu. Per arribar-hi s'havia d'agafar una barca que creuava d'una banda a una altra tres cops al dia. Per mala sort ella va arribar correns però només començar a trepitjar la passarel·la ja va veure que la barca havia començat la seva via. Es va quedar arrapada a la reixa de ferro, intentant recuperar l'alè que havia perdut en el seu esprint. Un cop recuperada de l'ofeg es va adonar que havia perdut la seva darrera oportunitat del dia i que no tenia ni on anar ni amb qui parlar perquè allà ella no hi tenia ningú més. El seu unic contacte era a l'altra banda. La impotència que va sentir encara la va fer ofegar més. La tarda era calurosa, l'aire no corria gens, el cabdal del riu era considerable i no hi havia cap altra opció. Mirava, com en altres ocasions, en altres rius, en altres circumstàncies, com el corrent marronós bajava amb força, emportant-se riu avall alguna cosa més que aigua.

Us deixo l'enllaç del bloc
Ricderiure blog perquè pugueu seguir aquest joc de regals d'escenaris. El meu regal em ve de la mà del Dissortat del Bosc de la Llarga Espera que m'ha deixat una paret amb força coses per a poder dir al respecte.

6 comentaris:

  1. ei !! moltes gràcies per participar a la cadena Laura!
    bon escenari aquesta riba del riu on no hi tenim a ningú
    segur que el que la rebi com a regal en treurà una bona història!
    serà per al pròxim que s'apunti a la cadena
    salute!

    ResponElimina
  2. Només un minut més ràpid i el seu desig d'arribar a l'altra riba, de "transgredir" amb qui l'esperava, s'haguera complit. És possible que perdre la barca fóra un avís de que el que l'esperava en l'altre costat del riu no era del tot bo. De totes maneres la protagonista no ho sentia així, i va pensar que els rius traïdors sempre arrosseguen més del que diuen. Trista història.

    Gràcies per recolzar-te en la meua paret, encara que m'he assabentat per tercers. Podies haver deixat un comentari en el meu blog per a avisar-me, si no??? xDDDDDD

    ResponElimina
  3. M'agrada força la teua història, tal volta no mire cap al riu per vore lo que arrosega, si no pensant en lo poc que li queda i on aniran a parar aquelles aigues tan cabdaloses...

    Serà que últimament veig les cose massa negres ¬¬

    ResponElimina
  4. Un riu com a enemic de les trobades de dos amants? Bon escenari. La barca complia la seva tasca tres cops al dia però la noia fa tard igualment. Cruel destí el dels amants separats per les crescudes aigües del riu o per la falta de temps i previsió. ^_^

    ResponElimina
  5. Laura, m'ha tocat el regal del teu escenari... a vegades sembla que tot ho tinguem a l'altre riba, però a vegades, l'altra riba no es tant lluny com lateva. El meu escenari també és un riu... molt més suau...

    ResponElimina
  6. Holaaaa !!!
    aquesta és una circular, que serveix per fer circular la notícia, o el recordatori, de que la proposta : Que fer quan et regalen un escenari?
    http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/que-fer-quan-et-regalen-un-escenari.html
    encara està viva!!!
    us convido, recomano, aconsello, bueno, vaja, fes el que et vingui més de gust...
    Animu!!!!

    salut!
    Ric

    ResponElimina