Ahir vaig anar d'excursió amb els nens de 3r. No són els meus, però com que sóc la seva mestra de Medi Natural, Social i Cultural i l'excursió estava emmarcada en aquesta àrea, em va tocar anar-hi. Em va sorprendre i emocionar a l'hora el veure penjat al coll d'en Pau la càmera fotogràfica que portava (les altres tenen prohibit portar-les). Que en fa de temps que van pel món aquestes! I no canvien ni de pixels, ni de polsades, ni de res. Segueixen vigents amb els mateix sistema que quan van nèixer.
Tu si que vals, Pau! (o els teus pares que encara compren aquestes joguines imaginatives...)
Chapeau, pels pares del Pau, si senyor. Què difícil és que juguen els nens amb eixes coses, totalment anacróniques front als Gormitis, Bakugans i totes eixes raçes extranyes. La culpa és dels medis de comunicació però sobre tot dels pares que no saben controlar-ho.
ResponEliminaAl meu xic, l'hi agrada moltissim jugar amb un "yo-yo" que l'hi regalaren els Nadals passats.
ResponEliminaI aixó que li regalaren, joguets de lo mes moderns.
Petonets.