dimecres, 6 de maig de 2009

ARA JA SÍ !!!

Avui, finalment, l'inspector ha donat el vistiplau a la meva feina durant aquest any que he estat funcionària en pràctiques i ja puc dir que sóc "Funcionària de carrera". Com sona!!! I com costa!!! Però al fi ha estat un SI. No em puc queixar de com m'ha anat tot. Tampoc ningú em podrà discutir com m'ho he currat, però es tractava d'un repte molt important i ha estat assolit. Ara, amb tot el que ha passat ja puc valorar si estic contenta del canvi i puc dir que sí. No renego de res de l'anterior "vida", tot al contrari i ben segur que si hagués començat en el món de l'ensenyament fa molts anys, ara estaria molt millor situada i tot em seria més fàcil però m'hauria perdut tantes coses...


Quan em poso a pensar en com és la vida i si enfoco directament a com ha estat la meva, sobretot ara que ho puc mirar amb més perspectiva, em dóna la sensació de que he passat molts anys vivint-la de manera inconscient, i no vull dir de manera irresponsable, sinó deixant que passes el que anava arribant sense conduir jo la nau. I la veritat és que així he sigut feliç. Potser aquí aplicaria allò de que en la ignorància s'és més feliç... No sé.

Ara ho veig tot de manera molt diferent, ara si que vull canviar i conduir coses i ara justament és quan hi ha coses que no es deixen conduir fàcilment, quan em costa molt de canviar segons què i quan sóc conscient plenament de precisament tot això i del dolor que em causa.

Ara he entrat en un altre nivell de consciència, he descobert coses que abans no tenia presents i m'he de donar temps per anar paint i anar arreglant el panorama.

Sóc un persona de processos lents, m'ho va dir una bruixa que em va tirar les cartes fa un parell d'anys. No m'ho havia plantejat mai així però vaig pensar que tenia raó, que si que ho sóc, i que m'he de donar el temps que necessito, encara que a vegades, a mi mateixa se'm fa etern. Espero saber fer bé les coses quan arribi el moment i sobretot que pugui efectivament aplicar-se allò de que més val equivocar-se que viure penedint-te de no haver fet res.

En la lectura del meu enneagrama que em va fer un professor d'un curs de PNL que vaig fer, sense conèixer res de la meva vida, em va dir: Vius en un moment de gran sensibilitat, la vida sembla que t'ha posat a prova en els últims temps, en aprox. 3 anys hi haurà canvis substancials.

No vaig poder contestar res. Quin nus se'm va fer a la gola!!!

2 comentaris:

  1. Bon dia: l'enhorabona per ser ja "Funcionària de carrera". És una gran notícia. No sé els anys que tens, però no creo que la teva vida anterior l'hagis viscut de manera incoscient o irresponsable. Segurament la vas viure com devies en aquell moment; i espere que no et penedeixes del passat. Tot té el seu temps, i tot ens ensenya, com tu dius, a descobrir coses. No sé en aquests temps de "proves" el que t'haurà passat; però tot el que és superable, se supera, i com veus, així ha estat. No em estenc més, però podria estar escrivint molt sobre això. Reitero les meves felicitacions i endavant. Que et vagi molt bé.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats! T'ho diu una funcionària de carrera que ara està en excedència sine die... ;-)
    Potser hem fet processos similars tot i que al revés. Sembla que ara comencem a tenir el que volíem després d'anys deixant passar la vida (no irresponsablement!), després de grans esforços i patiments. El dolor sempre ajuda a créixer, ho veus després, no quan hi ets ficat dins.
    Una abraçada,
    Núria

    ResponElimina