dijous, 7 de maig del 2020

El far que ens il·lumina


Durant tot el confinament encara no havia trobat el moment per agafar els pinzells i no era per falta de ganes. Però és que m'han passat tantes coses que no dono a l'abast.
Aquesta tarda, en un espai de pau que he tingut, ho he provat.
Quan m'hi poso noto que em falta tècnica però tot arribarà. El que tinc clar és que l'experiència de l'aquare·la és una canya. M'encanta. Em sento tant bé pintant... No hi ha l'aroma de la trementina ni la intensitat de l'oli, és una altra cosa, un altre concepte, i un desprendre per tornar a aprendre perque són tècniques totalment diferents, però em relaxa i em fascina. M'hi sento molt còmoda i m'hi deixo anar.
Avui necessitava aquest far que il·luminés les meves foscors i ha arribat a punt!

8 comentaris:

  1. Quina sort, com ho expliques!!!

    A mi em costa molt, tornar a llançar-me. He tornat a pintar després de molt temps, però no m'hi acabo de trobar bé... ni de deixar-me anar.

    ResponElimina
  2. Quina sort gaudir tant d'allò que t'agrada, viure amb passió és genial. Hauríem de saber dedicar-nos a allò que ens fa sentir així i deixar de banda les càrregues que ens autoimposem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauriem de fer tantes coses que no fem! La veritat és que no sempre és fàcil, ara si que hem de buscar la manera de fer-ho-

      Elimina
  3. Una aquarel·la amb temàtica d'aigua. Redundant i ben feta.
    I si a sobre has gaudit: premi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de ben feta... Jo hi veig moltes coses a millorar. Encara no en se gaire, encara que ganes i voluntat les hi fico totes!

      Elimina
  4. Ha sigut un punt de trobada , per tu i pel far !.
    A seguir :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure amb què més em trobo. La vida sempre és una caixa de sorpreses!

      Elimina