divendres, 1 de juny de 2018

La nota del mig

Quina ràbia em fan els... no se com qualificar-los. Podria dir els altres, perquè en general la majoria de gent actua així, d’aquesta manera que em fa tanta ràbia. Inclús els meus amics! O potser sóc jo la que s’ho ha de fer mirar... Bé, us explico.

A l’escola, amb la inquietud constant cap a la millora continua en la que vivim, encara que la gent no s’ho pensi, ens vam plantejar pensar en la manera de millorar la nostra forma d’enfrontar-nos a les matemàtiques ja que en les proves que ens fan passar anualment, els nostres alumnes treien notes justetes.

Vam buscar diferents projectes per veure quina opció ens semblava més adient i s’adaptava millor a les nostres circumstàncies com a escola. De tot el que es va presentar semblava que la direcció es decantava especialment cap a una. Ens van dir que es faria una presentació per part dels creadors només a nivell de coordinació i que per no fer-ho més complicat es decidiria entre les coordinadores, entre les que jo hi sóc, i la direcció. Però va resultar que a les coordinadores no ens va convèncer i vam dir que no. Al cap d’uns dies es comenta que es farà una reunió amb tot el claustre (havien dit que ho volien fer fàcil i decidir-ho en petit comitè) i que tornarien a venir a presentar el projecte per poder decidir entre tots. 

La veritat és que visualment era una opció atractiva, amb material manipulatiu, amb moltes opcions per als nens, molt preparat pel a portar-se a terme amb eines digitals, etc. però no del tot adaptable a la nostra realitat com a escola (parlo de la meva escola en particular) i amb molt poc recorregut com a projecte dins el món educatiu (només porten 3 anys en el mercat i només en 1r i 2n curs de primària). La majoria dels mestres comentaven aquests inconvenients després pels passadissos.

Per agilitzar el procés de la decisió i fer-ho “democràtic” ens envien una enquesta en la que hi havia 4 preguntes i l’última deia alguna cosa així com: Valora del 1 al 5 la conveniència d’adherir-nos a aquest projecte.
I aquí comença el meu cabreig. De les 19 persones que formem el claustre, només es recullen 10 respostes (és el percentatge que s’obté habitualment davant de qualsevol pregunta). Però per si no fos suficient, resulta que de les 10, 7 havien posat un 3 a la última pregunta, amb la qual cosa la direcció va considerar que no era significatiu el que havien valorat les altres 3 i que les 7 persones de la nota del mig calia que es definissin més clarament.
Comencen a sortir les que havien posat un 3 i aixequen la mà les altres coordinadores. Totes havíem dit clarament que no a la reunió prèvia però les altres dues havien posat un 3 a l’enquesta. No m’ho podia creure! Ni d’elles ni de tots els altres que també s’havien pronunciat en contra en converses de passadís.

No entenc perquè la gent s’implica tant poc, o és tan covarda, o no es defineixen, o no sé què és el que els passa... Per què no es pot defensar la teva posició? Per què no es pot dir que no, si creus que és no? Per què en un foro dius una cosa i després pel darrere en fas una altra? A mi m’agraden les coses clares i les dic com les penso. Segur que no sempre tinc raó i no m’agrada que me la donin quan no la tinc, al contrari m’agrada que m’argumentin en contra si cal, per a vegades resituar-me,  ja que puc estar equivocada. Potser no se’m farà una pedra al fetge de guardar-me les coses però se’m farà de veure com no les treuen els altres!!!

No se si us passa igual en els vostres entorns. O potser algú que em llegeix és de posar també la nota del mig. En tot cas ho respectaré però deixo clar el que en penso. Per a mi és molt trist que la gent no sigui ni valenta ni sincera. L’escola pública és un entorn en el que (fins ara) no hi ha pressions per a poder dir el que penses, és un entorn en que el projecte pedagògic dirigit cap a uns recursos i uns enfocaments o uns altres s’ha de triar lliurement entre tots els qui l’han de portar a terme i que la gent no es defineixi o que ho valori amb la nota del mig em sembla tan poc professional i tan trist... En totes les parcel·les de la seva vida prenen aquesta actitud? O només és en la feina? Quin és l’objectiu? O és que ni tan sols hi ha objectiu? Perdoneu, però és que m’encego!!! Així ens va! Votant la nota del mig no sortirem mai de la mediocritat!
El dit del mig pels de la nota del mig!(Anem a joc!)

10 comentaris:

  1. Preguntes si ens passa igual a nosaltres. Doncs és clar, però només si som iguals que tu, i ja hem parlat altres cops de que ens assemblem en això. També sóc dels que diu el que penso, i potser se'ns pot titllar de no pensar en les conseqüències, però per mi és pitjor estar-se callat i deixar que facin sempre el que volen alguns. Segur que a tu també et vénen a buscar per dir alguna cosa a algú, per escriure un mail... a mi em passa. La gent és covarda en general, ja saps. Però sempre hi ha coses que ens juguem, i no tothom està disposat a perdre-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Jo no seria jo si callès davant del que veig. I amb tot i això he après molt a mossegar-me la llengua. A vegades em faig el proposit d'anar aguantant però aviat arriba un moment en que he d'obrir la vàlvula perquè no exploti l'olla.

      Elimina
  2. ai si jo t¡expliqués el que passa on treballo!!! entenc molt bé el que dius, no sé si és manca d'implicació o és una barreja d'individualisme, tant se'm fotisme i altres coses com por ( almenys en el meu insti on el claustre és sis vegades més gran que el teu) si ja havíeu dit que no en petit comitè´perquè embolicar tant la troca?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí també hi ha part de voler-se sortir amb la seva per part de la direcció i voler ser "molt democràtics". Si per la via 1 no surt el que volen, s'ho arreglen per la via 2. I perquè en aquesta ocasió se'ls hauria vist molt el llautó, però podia haver arribat fins i tot una via 3 que hauria estat una imposició camuflada amb qualsevol excusa... Així anem!

      Elimina
  3. Pren-t'ho amb calma Laura...Jo a la meva escola, abans de pre jubilar-me n'havia vist i patit de tots colors, perquè jo també sóc de les que no em callo les coses i alguns/es que anaven de "sobrats/des" em tenien el dit a l'ull...
    Ara que vaig a fer reforç, veig que les coses han millorat, molt personal ha canviat d'escola i la gent va més a la una amb la manera de treballar...
    De totes maneres jo sempre he dit, que una escola hauria de ser exemple de solidaritat els uns amb els altres, sense que ningú poses pals a les rodes, ja que si es tracta d'educar...
    Que tinguis un bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una escola és una petita societat i hi trobem tot el bo i tot el dolent de la societat que l'envolta. Tot i que està clar que si volem canviar el món és el lloc per on començar a fer-ho, "adoctrinant a les bases"! Ha,ha,ha!!!

      Elimina
  4. Hi ha gent que senzillament són cagadubtes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest són pitjor que els cagadubtes. Una cosa és dubtar, encara que visquis en un dubte etern, i l'altra és no voler mullar-se, no preocupar-se per a res, no implicar-se i prendre la postura d'anar cap on bufa el vent, o cap on em roti i passant dels altres.

      Elimina
  5. Jo penso que la gent que no es mulla en un tema, que no dona la seva opinió, es que realment no els hi importa el tema i els es igual què passi, per tan opten per una postura equidistant amb l'esperança de no molestar a ningú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això pot passar a vegades però quan es tracta de veure quina opció triar davant d'un projecte comú, com a mínim has de dir la teva opinió per poder decidir entre tots i donar garanties d'èxit al projecte.

      Elimina