diumenge, 11 de març de 2018

Veïns (2ª part)

Tres dies i cap notícia del paraigües. Bé, sí. Algú que em vaig trobar a l'ascensor em va confirmar que l'havia vist allà penjat aquell vespre. 
Jo anava donant-li voltes i entrenyent el cercle, perquè donada la situació de la meva plaça d'aparcament eren fabes comptades els qui podien haver vist el paraigües allà. 
A casa em deien que ho deixès estar ja i que tragués el paperet de l'ascensor, però jo, tossuda, sortia de casa amb la gabardina de Colombo! I sobretot estava preparada per espiar amb quin paraigües sortia de casa cada veí el proper dia de pluja.

I de cop i volta, oh, sorpresa!!! Dissabte al matí, baixo a treure el cotxe i:




No només el van tornar sinó que era penjat al meu cotxe. (Dels 6 veïns sospitosos fins aquell moment, en van caure ja 2).

I llavors no vaig poder resistir el meu segon impuls. I donat l'anonimat de les accions contestar a la meva primera nota i a l'acció d'alguna conciència remoguda:
 

I fins aquí aquesta història. (espero)

13 comentaris:

  1. Podria ser que el veí que el va agafar ho fes per no mullar-se mentre havia de fer una emergència, i que ja tingués pensat retornar-lo quan l'acabés de fer servir.
    Un bon final.

    ResponElimina
  2. Algú de la teva escala no va aguantar la pressió, hahaha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que pretenia, apretar una miqueta. Ha, ha, ha!!!

      Elimina
  3. amb paraigua però això també és un final feliç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, simple i pla. Si tot ho poguessim solucionar així de fàcil, eh?

      Elimina
  4. Igual algú sortia de casa sense paraigua i va aprofitar el que ve veure penjat...Però és clar, potser te l'havia d'haver tornat més aviat, o demanar disculpes...Però bé la història ha tingut un final feliç i ara me n'adono que he coincidit amb el Xavier!
    Bon vespre, Laura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et dic el mateix que a ell, molt ben pensats sou els dos!

      Elimina
  5. Dormir amb la consciència tranquil•la val més que un paraigües

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això deu haver pensat l'autor! I a mi ja m'ha anat bé aquesta pensada.

      Elimina
  6. Un bon final, si és que és el final...

    potser aquesta segona nota teva, tan positiva, encara pot fer que algun dia el veí en qüestió t'expliqui com va anar tot. Potser com diu en Xavier o de qualsevol altra manera que no se'ns ha acudit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nota pot semblar positiva però més que res era irònica. Ara, clar, cada un la interpreta com vol. I jo, no et creguis que paro, vaig tirar "tiritos" quan em vaig trobant a diferents veïns i se'm posen a to. Però no n'he tret res més en clar. Em sembla que tancaré aviat l'expedient!

      Elimina
  7. jo m'inclino a pensar que potser algun veí el va agafar temporalment de préstec....al capdavall tornes a tenir el paraigües happy end ( és una mica un relat d'espies, fos qui fos igual un dia es delata o gosa dir-ho)

    ResponElimina