diumenge, 7 de gener de 2018

Coratge i autenticitat

Començo l’any gairebé explicant com el vaig acabar. Porto una ratxa dolenta escrivint i se m’acumula tant la feina que al final se’m perd tot allò del que volia parlar, així que aprofito l’ocasió per a parlar del 29 de desembre i així començo a posar-me les piles per aquest 2018 i complir amb un dels  meus propòsits pel nou any:  Rodar el món i tornar al bloc, en diversos sentits de la frase.

El passat 29 de desembre com cada any (ja us en he parlat d’altres edicions) es va celebrar el Concert a Marata que lidera el nostre  flautista Claudi Arimany. En aquesta ocasió vam gaudir del “Clàssic metes jazz” que va incloure Tres duos amb acompanyament de piano de Fèlix Mendelssohn, Tres Àries de l’òpera “La Flauta Màgica” de Mozart, Rigoletto-Fantaisie de Verdi i una Suite per a flauta i Jazz piano Trio de Claude Bolling.


Escoltar tocar al Claudi Arimany i als seus amics és un luxe però escoltar i amarar-te de la cultura musical que té i que transmet explicant i presentant el que ha de tocar no té preu. Una altra cosa que no té desperdici d’aquests concerts és el “sermó” que en Josep Cardús ens fa entre la primera i segona part del mateix. I precisament per això en aquesta ocasió no volia fer protagonista al Claudi sinó al Josep Cardús que és al cap i a la fi l’ànima impulsora de tots aquests espectacles.

El Josep Cardús és el mossèn que està al capdavant de la parròquia de Marata des del 1957. Es una persona molt culta i gran amant de la terra i durant tots aquests anys ha estat un dinamitzador de la vida cultural del municipi que ha tingut molt de ressò també pels voltants. S’ha encarregat d’organitzar aquests  Concerts de Marata del 29 de desembre i altres els diumenges previs a l’hora de la missa, també ha organitzat  els Dijous Culturals i uns cicles de conferències de caràcter social: “Trobem-nos i parlem-ne”, s’ha implicat en moviments en defensa de l’entorn de Marata i sempre ha impregnat els seus actes d’un to pacífic, conciliador i de defensa de la historia i de la cultura catalana. Tot això li ha fet guanyar en el 2017  la Medalla d’Honor de les Franqueses, guardó proposat pel govern municipal que ha tingut el suport de tots els grups municipals.L’any passat la Sandy, que és l’amiga que sempre m’acompanya en aquesta festa, i jo no vam poder anar-hi per motius de salut.

L’any anterior ja havíem vist al mossèn delicat també, estava molt constipat i havia perdut força, això que els passa a la gent gran. I aquest any el vam trobar realment molt deteriorat. Ja s’ajudava d’un caminador per a desplaçar-se i va fer un discurs molt més curt de l’habitual. En veure’l així em va fer molta pena. I em vaig preguntar qui entomaria la seva tasca quan ell no pogués. Poc a poc, durant el descans, es va dirigir ell i el seu caminador al micro i ens va dirigir unes paraules encoratjant-nos a tots a llegir la literatura català i a conèixer la nostra història per poder valorar amb coneixement on som ara. Va tenir unes paraules pels qui son a l’exili o empresonats i va animar a tothom a no defallir en la causa. Aquest any que també per a ell ha estat intens com a bon català i catalanista que és als seus 88 anys i ens va fer fixar en que fins ara les iniciatives independentistes havien estat cosa de persones, causes individuals de personatges més o menys públics, però que en aquest 2017 la cosa havia canviat, que ara l’ independentisme ja era cosa del poble, d’un col·lectiu important i per tant ja no hi havia marxa enrere. I que no havíem d’abandonar la lluita, de forma pacífica i civilitzada com s’havia fet fins ara perquè el camí no seria fàcil, però s’estaven posant els fonaments necessaris per a poder-ho tirar endavant de veritat! Tota una lliçó de vida!!

5 comentaris:

  1. esperem que aquests fonaments siguin els bons i definitius

    ResponElimina
  2. tu has dit molt bé tota una lliçó de vida ....esperem que aquest any seguim endavant amb empenta i aprofitem la vida

    ResponElimina
  3. Sempre fa cosa quan els bons s'apaguen, ni que sigui entrada la vuitena dècada, i qui ho sap, potser només és una baixada per remuntar. Sort del llegat que ens deixen, les paraules, els fets i sobre tot l'exemple. Després perdem el temps posant sants als altars quan en realitat aquests bons homes i dones estan al nostre costat.

    ResponElimina
  4. Fa tristesa que la gent que val i que té empenta i saviesa s'apaguin per l'edat. Ens fa pensar en quan no hi siguin, i com tu dius ens fa pensar en si algú li agafarà el relleu. Mentre hi sigui, alimentem-nos de la seva saviesa i experiència i fem-li cas. Siguem bons alumñes i aprenguem-nos aquesta lluçó de vida.

    Anima que ho vegi així.

    ResponElimina
  5. Trobo que aquest mossèn Josep Cardús, és una persona molt ferma, suposo que per a ell arribar fins aquí, ja deu ser tot una "conquesta"...Ens fan falta més persones com ell.
    Curiós, això de concerts amb sermó inclós!!!
    Bon vespre, Laura

    ResponElimina