diumenge, 30 d’abril del 2017

Respirar pau
































Assaborir el paisatge pels camins de la meva terra aquests dies, no té preu!
Carregar les piles tant com pugui, reparar ferides, omplir els pulmons d’oxigen, acallar veus interiors i preparar-se per a poder-se tornar a enfrontar amb el desconegut que ens pot sorgir demà passat és un exercici molt saludable.

16 comentaris:

  1. com més arrapats a la natura més ho estem a nosaltres mateixos, al mateix temps que ens obre els ulls.

    ResponElimina
  2. El paisatge de casa nostra és font inesgotable de plaer i descans de la ment.

    M'encanten les teves fotos... ja m'hi trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura, el paisatge, de qualsevol lloc és un espectacle inigualable!

      Elimina
  3. Realment aquestes fotografies encomanen pau i serenor...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si dura la pau i la serenor quan tornem a l'asfalt!

      Elimina
  4. respiro pau a traves dels mots i sobretot d'aquest paisatges tant bucòlics

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra poder trasmetre amb èxit tot això i poder-ho compartir amb vosaltres!

      Elimina
  5. Amb aquests paratges, no m'estranya que hagis carregat piles, i respirat aire molt pur.

    ResponElimina
  6. Quina calma transmets en aquestes fotografies.
    Uns llocs preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et sóc sincera, a vegades també la calma m'agobia... però un respir de tant en tant senta de faula!

      Elimina