dilluns, 27 de març de 2017

Recuperant la ploma

Gràcies a la costància i a la tenacitat de molts blogaires s'aconsegueix que la xarxa cresqui i es mantingui viva. 
A vegades passem èpoques complicades on el llegir ens fa perdre l'escriure i no es precisament literal el que us vull dir amb aquesta dita però aquí hi va que ni pintada. 
Com en moltes reaccions químiques es necessiten catalitzadors per activar aquestes reaccions i això és el que passa amb alguns de vosaltres a qui d'entrada ja us envio un munt de felicitacions i també d'agraiments per estar sempre buscant maneres de mantenir la flama encesa.
Em refereixo a companys com la Ramona del Tumateix Llibres, a la Carme de Col·lecció de moments, a no sé qui de Relats Conjunts, al Xexu del Bona nit i tapa't, i a molts més que d'una manera o una altra es conviden a participar en històries periòdiques o puntuals per a compartir entre tots i mantenir a la família gaudint de la sobretaula.

De moment he trobat un forat per a participar en el Joc de Sant Jordi 2017 que ens ha proposat la Ramona, amb dos microrelats que ella ja ha penjat en el seu blog i que ara penjo jo aquí. Jo sempre vaig tard!!!


NAVEGANT DE L’UNIVERS

Havia aterrat al mig del prat i havia baixat de la nau una mena d’animal amb un mitjó al cap i una enorme butxaca al mig de la panxa d’on treia el cap un llibre. Potser ens volia mostrar el seu quadern de bitàcola.

 
SANT JORDI
El drac havia sortit corrent amb una rosa en una ma i un llibre a l’altra. Aquella mena d’animal embotit en un mitjó, que dormia tot l’any a la butxaca d’un’abric,  cobrava vida cada cop que s’acostava el 23 d’abril al calendari.


8 comentaris:

  1. En definitiva, si ningú fes cas del que escrivim, o quan proposéssim alguna cosa ningú ens seguís, no crec que tinguéssim la força de continuar, perquè les nostres vides no són més plàcides que les d'altra gent, però tenim les ganes i la voluntat de seguir aquí i no deixar que això mori. Som tots els que mantenim la flama encesa, uns proposant, els altres participant sempre. Què faríem els uns sense els altres?

    ResponElimina
  2. M'agrada especialment el conte de sant Jordi!

    XD

    Jo he deixat el món dels blogs i no tinc gens de gana d'escriure. La meua ploma és al calaix.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  3. El drac dins del mitjó de la foto encaixa perfectament amb el conte que has fet.

    ResponElimina
  4. Sant Jordi és la Festa Major dels dracs...Ja que és l'únic dia que es desperten i gaudeixen de l'ambient
    festiu!
    Bon vespre, Laura.

    ResponElimina
  5. Dos bons contes, Laura!!!

    Aquí estem intentant passar-ho bé d'una manera o altra... seguint iniciatives i propostes d'aquí i d'allà. L'important és que ens hi trobem...

    ResponElimina
  6. Em agraden aquests microrelats, especialment el de Sant Jordi, sempre he dit que no coneixia la festa fins que vaig anar a Balsareny i em va sorprendre molt i em va agradar més. El teu relat m'ho ha fet recordar.

    ResponElimina
  7. entre tots i totes anem fent bullir aquesta olla meravellosa de grills que és la catosfera...molt bones les dues participacions!!!

    ResponElimina
  8. anar, tornar, ser-hi, marxar... tot és vàlid en aquest mon de blogs.

    Petons a tots els que som aqui, anant i tornat.

    ResponElimina