dimarts, 26 de gener de 2016

El viatge de la vida



La vida és un camí.
Comença quan naixem i ens hi van conduint de la mà fins que un dia decidim volar. Ens deslliguem de la mà amiga i ens arrisquem a triar i decidir per a nosaltres mateixos per on anar tirant. Descobrim llocs nous i persones noves amb les que recórrer altres vies i anem fent. A vegades tenim ben marcat el mapa, tenim clares les opcions i anem fent milles. D’altres no resulta tant fàcil, bé perquè dubtem o bé perquè ens adonem que la senda que un bon dia vam triar no ha resultat l'adequada per a nosaltres. En ocasions el camí és planer però d’altres ens resulta molt costerut, amb molts obstacles que superar i en el pitjor dels casos amb dificultats infranquejables. Davant de totes aquestes situacions que se’ns van presentant hem d’anar resistint, reconduint, tornant a decidir per on tirar o com fer-ho. No sempre és fàcil. No sempre ens veiem amb cor de continuar o inclús a vegades preferim tirar endavant enlloc de recular i reconèixer errors. Què complicat que és a vegades el viatge!
I la motxilla se’ns va omplint, de bones i no tant bones experiències, d’aprenentatges que a vegades serveixen i altres no, d‘emocions, d’engrunes de vides dels altres, de fum de colors, de plaers i de dolors, de cicatrius i d’il·lusions...
I de tant en tant trobem una cova on fer un descans i poder recapacitar, i en el recapacitat hi entra tot: el penedir-nos d’haver agafat aquell trencant, el qüestionar-nos que hauria passat en aquell altre, el plorar per no haver compartit l’experiència amb algú, l’enrabiar-se per haver perdut algun company de viatge o l’alegrar-se d’haver gastat les soles de sabata en aquell empedrat.
Cadascú fa el seu camí. Inexplicablement sovint persones properes prenen decisions allunyades que els fan anar per rutes distintes, però sabeu allò que diuen de que tots els camins porten a Roma? Doncs, en ocasions després de donar moltes voltes també hi ha camins de carro que van a parar finalment a vies que no sabíem ni que existien i hi ha camins que es creuen i  que poden oferir moltes sorpreses. Potser els encreuaments de camins són segones oportunitats...

La vida es configura a partir de totes les decisions preses i per descomptat també de les no preses.

12 comentaris:

  1. Vaja, aquest post evoca canvis. No ens deixes veure quins, però de ben segur que la teva vida s'està removent. Espero que les noves decisions, els nous camins, et portin a sentir-te bé. Ens equivoquem o no, de vegades un canvi ens aclareix força les idees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Remoguda la meva vida, n'està sempre. Però no hi ha cap canvi en perspectiva. Era una reflexió general sobre la vida. Coses que em passen pel cap. La meva "literatura" sovint reflexa algunes coses de la meva realitat, però el percentatge entre lletres i vida el deixo al vostre criteri.

      Elimina
  2. M'ha agradat molt aquest post, és la descripció perfecta d'una vida, amb els seus alts i baixos...Una vida quotidiana, com la majoria!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que és exactament això, en cada cas, en cada casa, en cada un de nosaltres. Gràcies.

      Elimina
  3. A veure aquest creuament de camins que ens porta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que es creuin els camins, espero que no es creuin els cables!

      Elimina
  4. Et desitjo que sigui plaent, que les decisions siguin les millors i que ho comparteixis sempre que puguis ... les alegries són més maques i les penes menys amargues.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment eren més reflexions que realitats. Però seguiré compartint reflexions, i tant!
      Aferradetes!

      Elimina
  5. Encertar el camí quan trobem a la vida una bifurcació i no hi ha indicador, és difícil.
    Cal saber triar. La sort també intervé.

    ResponElimina
  6. sempre ha estat més complicat escollir camí que fer-lo, però hem de fer-ho intentant de fer-ho el millor que sabem. Hi hagi sort en la vida i els camins

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, no se si estic del tot d'acord en què és més fàcil que què! L'important és que un cop triat, bé o no tant bé, ho encarem de la millor manera. I a camins empedrats, bones soles de sabata!(m'ho acabo d'inventar això, però hi escau molt, no?)

      Elimina